Comín demana delegar el vot, fet que evitaria que la CUP tingui la clau d'una investidura

El conseller cessat de Salut i diputat d’ERC al Parlament, Toni Comín, va sol·licitar ahir al Parlament la delegació del vot als plens apel·lant a la “incapacitat per assistir” físicament a les sessions de la Cambra. Comín, en un escrit firmat el 9 d’abril, ha designat el seu company de files Sergi Sabrià com la persona encarregada d’exercir el dret al vot a l’hemicicle. En cas que la majoria independentista de la Mesa aprovés aquesta petició, els vots dels diputats de la CUP no serien necessaris a la segona volta d’una eventual investidura per aconseguir el nombre de suports requerits a fi de nomenar el nou president de la Generalitat. Està previst que avui la Mesa abordi aquesta qüestió, així com també un recurs de Ciutadans contra la decisió d’interposar una querella contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. En un altre ordre de coses, l’adjunt a la presidència d’ERC, Pere Aragonès, va reiterar de nou la necessitat de celebrar una “investidura efectiva” per “recuperar el Govern i les institucions” intervingudes pel 155. “La fórmula que es posi a sobre la taula que permeti una investidura efectiva tindrà el nostre suport”, va assegurar. Aragonès també va indicar que el problema “no és una qüestió de noms”, per la qual cosa va dir que la formació no qüestionarà la proposta que, en aquest sentit, pugui portar a terme JxCat. Per la seua part, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va insistir que l’“objectiu” és “fer República” i va manifestar que treballen per “fer encaixar totes les peces de la investidura, la força social i la tasca que duem a terme des del Parlament”.

Així mateix, Artadi va subratllar que Carles Puigdemont “és i serà sempre” el candidat. Igualment, el diputat de la CUP Carles Riera va afirmar que la investidura del president de la Generalitat ha d’anar acompanyada de mobilitzacions ciutadanes i d’accions de “desobediència pacífiques”. Riera va emfatitzar així mateix que “la lluita per la democràcia i la República comporta una acció institucional i de sobirania des de les nostres institucions, la internacionalització del conflicte, i la lluita antirepressiva”. Per la seua banda, el president del Parlament, Roger Torrent, va mostrar la seua confiança en el fet que els independentistes trobaran “la fórmula” que permeti un nou govern abans del 22 de maig.

JxCat diu treballar per “encaixar totes les peces” que permetin la investidura i acabar amb la intervenció

Alemanya vol informació sobre les contradiccions entre Llarena i Montoro sobre els diners de l’1-O

D’altra banda, el president del Govern, Mariano Rajoy, va exigir a Puigdemont i els seus “acòlits” que deixin de “segrestar” la política catalana i contribueixin a “donar una sortida” al bloqueig. En aquesta mateixa línia, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va apressar a “reconstruir la convivència” amb un Govern “viable”. Igualment, la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, va indicar que Puigdemont és el “passat” i que és necessari “recuperar” la convivència.

Imputen nou docents per vexar fills de guàrdies civils La Fiscalia Provincial de Barcelona ha denunciat per un presumpte delicte d’odi nou professors de l’IES El Palau de la localitat de Sant Andreu de la Barca. El Ministeri Públic els atribueix comentaris “despectius” i “humiliants” contra alumnes del centre que són fills d’agents de la Guàrdia Civil en relació amb la intervenció d’aquest cos i de la Policia Nacional durant el referèndum de l’1-O. Aquesta denúncia se suma a la que es va presentar per motius similars contra vuit professors de la Seu al novembre i que ha acabat amb l’arxivament de la causa judicial oberta a sis d’ells. D’altra banda, una jutge de Manresa va suspendre ahir la declaració per un presumpte delicte d’odi i un altre de resistència greu del regidor de Cultura de l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona. Segons el seu advocat, David Casellas, la intenció de la instructora és arxivar la causa al no veure-hi indicis de delicte, encara que ha sol·licitat abans la posició per escrit del fiscal. En un altre ordre de coses, la Fiscalia alemanya ha sol·licitat informació sobre les contradiccions entre el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que ha assegurat que l’1 d’octubre no es va pagar amb diners públics, cosa que exclouria el delicte de malversació, de cara al procés d’extradició de Carles Puigdemont. No obstant, un informe de la Guàrdia Civil apunta que el Diplocat es va gastar aproximadament 18.000 euros en l’allotjament de quaranta-set observadors del referèndum.