Karadzic diu que els serbis van tenir una posició defensiva a Sarajevo

L’exlíder serbobosnià Radovan Karadzic, condemnat a 40 anys de presó pel genocidi de Srebrenica, crims de guerra i de lesa humanitat, va insistir que les tropes sèrbies van tenir una "posició defensiva" a Sarajevo, mentre que els bosnians musulmans "van infligir dolor contra la seua pròpia gent".

El Mecanisme per als Tribunales Penales Internacionales (MICT, en les seues sigles en anglès) celebra la segona i última jornada del recurs d’apel·lació, sol·licitat tant pels advocats de Karadzic, que han demanat un nou judici, com per la Fiscalia, que vol augmentar la pena a cadena perpètua.

Una de les bases de la condemna a Karadzic es va basar en la seua responsabilitat criminal pel lloc de Sarajevo, ocorregut entre 1992 i 1995 i en el qual van morir unes 14.000 persones.

L’exlíder serbobosnià ha dit avui que durant aquells anys l’objectiu principal dels bosnians musulmans era "expulsar els serbis de Sarajevo", mentre que els serbis només volien "defensar les seues zones, però no prendre’n d’altres", i van patir "atacs d’infanteria".

Va insistir que ell va seguir els consells de l’ONU d’intentar desmilitaritzar la ciutat, però que els bosnians musulmans es van negar per seguir endavant amb el conflicte i "provocar una intervenció internacional".

D’altra banda, la defensa de l’exlíder serbobosnià ha insistit avui en suposats "errors de Dret" comesos durant el judici i van demanar la seua repetició.

Un dels punts en què més va insistir el seu advocat, Peter Robinson, és que Karadzic no sabia res del genocidi de Srebrenica, en el que van morir unes 8.000 persones, ja que als informes que rebia de l’Exèrcit i els Serveis Secrets no es feia cap menció sobre l’execució de presoners.