CONFLICTE CATALà
Puigdemont diu a "The Times" que prefereix no traçar plans de "futur"
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, en llibertat sota fiança a Alemanya, afirma en una entrevista publicada avui a la revista britànica "The Times Magazine" que afronta la seua situació com a "provisional" i prefereix no traçar plans de "futur".
"L’opció més realista és no tenir un pla per al futur. En el pitjor cas, seré extradit a Espanya. Això significa que el meu futur estarà clar: dècades a la presó. Si no, probablement passaré molts anys en l’exili", va dir Puigdemont al suplement del diari "The Times".
La periodista Sally Williams va visitar l’expresident a Berlín, on ha fixat la seua residència mentre els jutges alemanys estudien la seua entrega a Espanya, que ho reclama per delictes de rebel·lió i malversació de fons públics.
"Quatre acompanyants silenciosos -dos guardaespatlles policials i dos seguidors (de Puigdemont), tots ells de Catalunya-, em condueixen cap a una habitació" en un "còmode" i "anònim pis de Berlín", descriu Williams en narrar la trobada.
Puigdemont diu en l’entrevista que pot moure’s dins d’Alemanya sempre que avisi amb anterioritat a les autoritats judicials i que cada dimarts ha de presentar-se en una comissaria de Berlín.
"No sóc un fugitiu. No estic vivint una vida clandestina. Sóc un president. He de reunir-me amb gent, actuar, no viure en la foscor", afirma.
Puigdemont indica que no vol "fer cap concessió a la tristesa" i que està "tractant aquesta situació com a provisional".
"No poder besar les meues filles cada nit, explicar-los contes... És impossible acostumar-se a aquesta situació. Estan espantades. Ho puc veure als seus ulls", agrega l’expresident a la revista britànica.
L’article assenyala que la seua rutina consisteix a sortir a "prendre un cafè o a menjar" durant el dia, si bé la major part del temps "es queda al seu apartament i treballa".
Puigdemont afirma que el referèndum sobre la independència d’Escòcia que es va celebrar el setembre de 2014 "va demostrar que era possible a Europa el dret a l’autodeterminació" i que el seu objectiu era "fer el que van fer els britànics i els escocesos".