Friccions a JxCat per l’elecció del pla D en la investidura al demanar consens el PDeCAT

L’elecció d’un pla D a la investidura a Catalunya està provocant friccions en el si de Junts per Catalunya, la candidatura de Carles Puigdemont amb gran pes del PDeCAT. Entre els que tenen més opcions per presentar-se a la investidura es mantenen Eduard Pujol i Elsa Artadi, dos persones molt properes a Puigdemont, mentre el preferit des del PDeCAT continua sent l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. Ahir, el PDeCAT va avisar, per boca de la portaveu, Maria Senserrich, que els 34 diputats de JxCat hauran d’avalar el nom del quart candidat i que cal escoltar “totes les veus” del grup parlamentari, incloses les dels seus “presos polítics”. Senserrich demana que la formació independentista majoritària dialogui internament però també amb ERC, sense descartar la CUP ni CatECP: “No podem anar tancant portes al món sobiranista, la gent no ens ho perdonaria”, va subratllar. Així mateix, es va mostrar partidària de no forçar l’aprovació de la reforma de la llei de Presidència que impulsa JxCat per no posar en “risc” més persones. Poc després, alguns membres del PDeCAT van utilitzar les xarxes socials per defensar que sigui Carles Puigdemont qui elegeixi el presidenciable. Neus Munté i Josep Costa van defensar, per exemple, que ell és en aquests moments l’únic candidat sobre la taula.

Per la seua banda, Carles Puigdemont va afirmar en una entrevista ahir a la revista britànica Times Magazine que el seu futur passa per “anys en l’exili” o “dècades a la presó”. “L’opció més realista és no tenir un pla per al futur. En el pitjor dels casos, seré extradit a Espanya i això significarà que el meu futur està clar: dècades a la presó. Si no, probablement passaré molts anys a l’exili”, es va sincerar Puigdemont a l’entrevista concedida a la periodista Sally Williams “en un anònim pis de Berlín”.

El PDeCAT advoca pel consens en el si de JxCAT i per negociar amb ERC, CUP i CatECP

Va revelar que mai ha pensat entregar-se a la justícia espanyola. “A la presó em convertiria en un ostatge sense llibertat d’expressió ni llibertat de moviments. I jo utilitzo aquesta llibertat per defensar la nostra situació i denunciar l’actitud de les autoritats espanyoles”, va afirmar Puigdemont, descrit pel rotatiu anglès com “l’enemic número u d’Espanya”. “No sóc un fugitiu. No estic vivint una vida clandestina. Sóc un president, que m’he de reunir amb gent i actuar. No viure en la foscor”, es va reivindicar el president destituït per l’article 155 de la Constitució.