Abecedari de 60 anys d'ETA

B

DE BORROKA, KALE: En català, lluita de carrer. Ha completat l’acció d’ETA des de 1992, amb actuacions com la crema d’autobusos o de caixers, que van arribar a ser centenars a l’any.

C

DE CARRERO: L’assassinat del president del govern de Francisco Franco el 1973 va ser l’atemptat de més repercussió durant la dictadura.

D

DE DISPERSIÓ: La clau de la política penitenciària d’aquest segle, que va nàixer per facilitar que els reclusos etarres se separessin del control de la banda. Avui segueix i, pels viatges que obliga, és la principal queixa dels familiars dels presos, que demanen el seu acostament al País Basc.

E

d’ETA: sigles d’"Euskadi ta askatasuna", en castellà "País Basc i llibertat"; el nom que va crear en 1958 José Luis Álvarez Emparantza, "Txillardegi". Va nàixer com una escissió de les joventuts del PNB, i abans de dir-se ETA, es va dir Ekin.

F

DE FRANÇA: La col·laboració plena de França en les últimes dècades va permetre el final del que es va arribar a dir "el santuari d’ETA" per la permissivitat de les autoritats franceses en els primers anys de democràcia. L’última víctima mortal d’ETA va ser el gendarme francès Jean Serge Nérin, tirotejat el 2010.

G

del GAL: La guerra bruta de l’Estat contra ETA se’n va plasmar entre 1983 i 1987 en els Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL), que van assassinar 27 persones.

H

D’HERRI BATASUNA: Una coalició de quatre partits que va sorgir el 1978 i que va ser el nom "oficial" de l’esquerra abertzale fins 2001; després, ha variat, unes vegades per voluntat pròpia i altres per les il·legalitzacions de les successives formacions polítiques a partir de l’any 2002. Avui es diu Sortu.

I

D’IMPOST REVOLUCIONARI: La principal via de finançament d’ETA, que enviava cartes d’extorsió a empresaris demanant-los diners per no segrestar-los o assassinar-los. Un estudi de la Universitat de Deusto calcula que hi va haver missives a deu mil empresaris.

J

DE JOSÉ ANGEL PARDINES: Guàrdia civil que va ser la primera víctima mortal d’ETA reconeguda per la banda, el 7 de juny de 1968. La primera víctima atribuïda a ETA és una nena de 22 mesos, Begoña Urroz, assassinada en Sant Sebastià vuit anys abans, encara que ETA no ha reconegut aquest atemptat.

K

D’ALTERNATIVA KAS: L’ideari d’ETA i l’esquerra abertzale, amb cinc punts, entre ells l’amnistia i el reconeixement del dret d’autodeterminació, inclòs el dret a la creació d’un Estat propi.

L

DE LOYOLA: Les converses de l’any 2006 al santuari guipuscoà de Loyola entre PNB, PSE i l’esquerra abertzale van ser l’últim intent de negociar entre partits el final de la violència.

M

D’ETA MILITAR I POLÍTICA MILITAR: La gran escissió d’ETA, ocorreguda després de l’atemptat de Carrero Blanco. El 1982, els "polimilis" van abandonar la violència i es van integrar a la política.

N

DE NEGOCIACIONS: Hi ha hagut diversos intents de negociació entre els governs d’Espanya i ETA, des de les converses d’Alger el 1989 a la reunió de Zuric el 1999 o les trobades al santuari de Loyola, tots fracassats.

O

D’ORGANITZACIÓ: ETA s’ha estructurat sempre per comandos, que es repartien els territoris, amb una cúpula ubicada a l’estranger. Amb el temps, va desenvolupar aparells polítics, de finançament o encarregats dels presos.

P

DE POLICIA I GUÀRDIA CIVIL: Les forces de seguretat de l’Estat han estat, rere els civils, les principals víctimes de la barbàrie etarra, sobretot en els primers anys dels vuitanta. A partir de 1992 i la desarticulació de la cúpula etarra a Bidart, l’eficàcia de la policia espanyola va augmentar fins arraconar els etarres.

Q

DE QUI: ETA ha tingut diversos líders que van governar l’organització durant anys, fins que en aquest segle les successives operacions policials van detenir als "números un" de cada vegada més ràpid. Entre els mites, Txomin Iturbe, mort en 1987, Josu Urrutikoetxea (Josu Ternera) o Francisco Múgica Garmendia; l’últim amb gran pes va ser Mikel Antza, detingut el 2004.

R

DE RECLUSOS I REFUGIATS: A les presons hi ha uns 295 presos d’ETA, el gran poder fàctic dins de l’organització, d’ells 245 a Espanya i la resta a França; són la meitat dels 700 que hi havia fa sis anys, quan ETA va cessar la seua activitat. A més, hi ha diverses dotzenes de "refugiats" -fugits- en països com Veneçuela, Cuba o Mèxic.

S

DE SEGRESTOS: ETA ha segrestat 79 persones, ja sigui per exigir diners o per intentar fer xantatge a l’Estat per alliberar presos. El més llarg va ser el del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, que va durar 532 dies. Va ser alliberat per la Guàrdia Civil.

T

DE TREVES: ETA ha declarat diverses treves, des del primer alto el foc de seixanta dies durant les converses d’Alger el 1988. El 1998 va declarar una treva "indefinida i sense condicions", rota un any després, i el 2006 un nou alto el foc que es va enfonsar amb l’atemptat de Barajas.

U

D’UNITAT: Batasuna significa unitat, la unitat i el control que ETA ha intentat imposar dins del món abertzale i la unitat també que els demòcrates han reivindicat com a principal actiu contra el terrorisme.

V

DE VÍCTIMES: 7.265 entre morts (864) i ferits, segons les últimes xifres oficials. Van ser les grans oblidades durant les primeres dècades del terrorisme: fins el 1999 no hi va haver una llei de solidaritat amb les víctimes.

X

DE SENYOR X: El suposat principal dirigent del GAL que va apuntar el jutge Garzón i que mai no es va emprovar qui era.

Y

DE YOYES: María Dolores González Katarain, "Yoyes", una antiga "generala" d’ETA que havia decidit reinserir-se, va ser assassinada el 1986 per la banda terrorista per impedir més "desercions".

Z

DE ZULO: La paraula basca que significa forat, on ETA amagava armes o als seus segrestats, tan utilitzada que ha passat a l’ús comú en castellà.