La conferència sobre el final d'ETA demana una "solució justa" per a Euskadi

El final de la banda terrorista ETA ha estat avalat aquest divendres per un grup de personalitats polítiques internacionals que han reclamat una "solució global, justa i duradora" per al País Basc, que al seu judici encara ha "de construir la pau". La cimera, organitzada pel Grup Internacional de Contacte (GIC), el Foro Social Permanente i l’associació vascofrancesa Bake Bidea, ha reunit "personalitats internacionals" que han avalat la decisió de dissoldre’s feta pública aquest dijous per ETA.

A aquesta trobada han assistit l’expresident del Sinn Fein Gerry Adams; l’excap de Govern irlandès Bertie Ahern; l’exassessor del primer ministre britànic Tony Blair, Jonathan Powell; el fundador del Partit de la Revolució de Mèxic, Cuauhtemoc Cárdenas, i l’exdirector del Fons Monetari Internacional Michel Camdessus.

Com a convidats, representants dels partits bascos PNB, EH Bildu y Podem, els sindicats ELA, LAB y UGT i nombroses organitzacions socials basques d’ambdós costats de la frontera.

Les "personalitats internacionals", juntament amb una jove de Gernika que "simbolitzava el futur", han llegit l'anomenada "Declaració d’Arnaga" que saluda el final d’ETA i crida a la "reconciliació" en un País Basc que, segons el seu parer, encara necessita d’una "solució global, justa i duradora". "Avui ens reunim al Palau Arnaga a Cambo-les-Bains per donar la benvinguda a la declaració final d’aquest grup. Ahir ETA va anunciar la seua decisió de deixar d’existir. És un moment històric per a tot Europa, ja que marca el final de l’últim grup armat del continent," diu el text. En la declaració es considera que "per damunt de tot", queda per davant "un procés de reconciliació", la qual cosa "requereix molt temps", perquè les "ferides profundes perduren".

"Famílies i comunitats romanen dividides. Hi ha d’haver més esforços per reconèixer i assistir a totes les víctimes. Això requerirà que totes les parts siguin honestes sobre el passat i farà falta un esperit de generositat per curar les ferides i reconstruir una comunitat compartida", diu el manifest. També reivindica el "diàleg polític" com es va destacar en la declaració d’Ayete (2011) per "construir la pau", alhora que es considera que "recórrer només a mesures de seguretat i presó és rarament eficaç" i demana d’abordar "assumptes importants" com "el dels presos i les persones que es troben fugides".

Durant la conferència, el líder dels mediadors del Grup Internacional de Contacte, l’advocat sud-africà Brian Currin, ha assegurat que aquesta és "una jornada de celebració", encara que "el procés de pau no ha acabat". Segons la seua opinió encara "s’estan vivint les conseqüències de la violència", existeixen "problemes" amb les víctimes i cal arribar "a la reconciliació". "No conec cap altre procés de pau que hagi sortit de les arrels", va dir Currin, que va lamentar que a aquesta reunió no hagin acudit representacions dels Executius espanyol, basc i francès.

L’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan, absent en aquesta reunió i participant a la Conferència d’Ayete de 2011, va enviar un missatge als presents per congratular-se del "final de l’últim conflicte armat d’Europa" i alertar que "queda molt per fer per guarir les ferides i tornar a construir les relacions trencades per 40 anys de conflicte".

Després de la conclusió de l’esdeveniment, els representants dels partits bascos van expressar la seua posició respecte al final d’ETA.

El president del PNB, Andoni Ortuzar, va saludar el "final del malson" d’ETA i va preguntar a la banda terrorista "de què ha servit" la seua trajectòria, mentre va recordar les víctimes de l’organització terrorista.

Per la seua part, el secretari general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, i el líder de Sortu, Arkaitz Rodríguez, van incidir que queda pendent per resoldre "un conflicte que és anterior a ETA". "Aquest país té dret a la pau, la llibertat, a ser el que vulguem ser, i ho volem fer des de posicions de pau i democràtiques", va dir Otegi.

La dirigent de Podemos Euskadi Eukene Arana ha situat avui en la societat basca i "no a ETA" el protagonisme la desaparició de l’organització terrorista, perquè van ser els ciutadans els que "van sortir al carrer a demanar-la pau".

A la trobada, a més dels partits citats, han acudit representants de diferents organitzacions polítiques vascofranceses, que s’han implicat en la seua organització.