ETA assumeix no haver aconseguit els seus objectius i torna a classificar les víctimes

Una representació de la dissolta ETA assumeix que no ha aconseguit els seus objectius, encara que creu que encara hi ha opcions d’aconseguir-los, mentre reconeix "tot el mal causat", però torna a classificar les víctimes entre aquelles que van estar "en el centre mateix del conflicte a propòsit i els qui no han estat allà".

El diari "Gara" avança avui un fragment d’una entrevista realitzada en les últimes setmanes, abans de l’anunci de dissolució, a una representació d’ETA, en la que justifica el seu final dient que "els revolucionaris" no poden parar-se en "somiejos" sinó que han de fer "estratègies adequades per convertir en realitat els somnis".

Es mostren convençuts que quan ETA va sorgir "hi havia un poble condemnat a morir" i que "avui hi ha un poble que vol ser amo de si mateix" i consideren que l’organització terrorista ha estat un "actor fonamental per posar en marxa i donar cos al procés d’alliberament".

Reconeixen que "els objectius intermedis que preveia ETA -reconeixement nacional i dret d’autodeterminació- no s’han aconseguit encara", però creuen que "hi ha opcions d’aconseguir-los" i que "a Euskal Herria hi ha força, valentia i intel·ligència suficient" per aconseguir una altra "realitat política i social".

Els representants d’ETA al·ludeixen al procés de reflexió i ampli debat que va desencadenar la decisió de la seua dissolució i denuncien que, en aquests anys, han vist amb "preocupació l’obsessió per enterbolir qualsevol intent, sobretot per part del PNB i Urkullu."

"Sembla que han preferit embrutar la situació a encarar les oportunitats que ofereix aquesta nova situació per a les pròximes dècades. Sembla que temen que la nova situació deixi en evidència les seues mancances i el fet que no tenen problema en exercir de bastó del règim", agreguen.

Defensen que "ETA és més que una mera organització" i que és "el reflex del compromís amb la lluita per Euskal Herria" i subratllen que "els militants d’ETA" mantindran aquest "sentiment" fins "la seua mort". "A nivell de sentiments serem d’ETA sempre", asseguren.

Quant a l’ampli consens concitat en el debat sobre la dissolució de la banda terrorista, els membres de l’extinta organització creuen que això evidencia que segurament ho havien d’haver fet abans, encara que opinen que si ho haguessin fet malament la "basi seria més feble i els riscos més greus".

Consideren que la dissolució d’ETA "no desencadena per si mateixa tots els nusos i conseqüències del conflicte" i insisteixen que "caldrà continuar treballant en el tema de presos i exiliats", que a partir d’ara "seran únicament membres d’EPPK i continuaran fent allà les seues aportacions".

ETA reconeix "tot el mal causat i el gran sofriment que ha provocat aquest dany". "Hem dit que el sentim de veritat i parlat de tot el mal causat", subratllen.

Quant a la diferenciació entre víctimes diuen que "ETA ha dit una cosa que, d’altra banda, qualsevol sap: que hi ha hagut els qui han estat en el centre mateix del conflicte, a propòsit i per la seua responsabilitat i els qui no han estat allà".

"A l’acció contra Aznar, amb un cotxe-bomba, aquella explosió va matar una dona, però pràcticament ningú no la va posar per davant de l’Aznar que va salvar la vida. Això sí és categorització", defensen.

Insisteixen que "no és intenció d’ETA rebaixar el mal de ningú, ni menysprear ningú" i que "sense cap intenció perversa, en valorar el fet durant anys ha descrit algunes realitats".