Vila, Mundó i Borràs rebutgen el seu processament i es neguen a declarar al Suprem

Els exconsellers del Govern de la Generalitat Santi Vila (Empresa), Carles Mundò (ERC, Justícia) i Meritxell Borrás (JxCAT, Governació) han conegut aquest dimarts al Suprem els seus processaments per malversació i desobediència i els han rebutjat, sense voler fer cap altra declaració davant del jutge. Pablo Llarena, el magistrat que instrueix el sumari obert al Suprem pel "procés", havia citat per avui als exconsellers Borrás, Mundó i Vila, i també a la dirigent de la CUP Mireia Boya, per comunicar-los els seus processaments en el marc d’aquesta causa. L’última dels citats, que només està processada per desobediència, ha estat l’única en declarar i ha etzibat a Llarena que la sentència sobre el "procés" "ja està dictada. La Justícia està polititzada. El judici real es resoldrà en instàncies internacionals", segons diverses fonts presents en la declaració. Mireia Boya ha manifestat a més que el dret a l’autodeterminació està per sobre de la indissoluble unitat d’Espanya i que no hauria d’existir el delicte de desobediència.

Boya ha assenyalat a més al jutge que no va rebre apercebiment del Tribunal Constitucional que havia suspès les anomenades lleis de desconnexió i que, per tant, no se'l pot acusar de desobediència.

Santi Vila, exconseller d’Empresa, qui com els seus dos excompanys en el Govern ha romàs menys de deu minuts davant del jutge, ha declarat als periodistes, a la seua sortida del tribunal, que davant el magistrat s’ha limitat a manifestar el seu desacord amb el processament. Això és el que han fet també els tres exconsellers: s’han remès a les seues anteriors declaracions en les quals ja van rebutjar les acusacions que s’han alçat contra ells. "El tràmit ha estat molt ràpid, hem confirmat el nostre desacord amb l’ordre de processament, ens hem remès al que vam declarar en el seu moment, jo a l’Audiència Nacional ja vaig atendre totes les preguntes. Com que res no ha canviat, no tenim mes que afegir", ha dit Vila als periodistes.

A més, ha confirmat que recorrerà contra el processament i ha subratllat la convicció de què "ni jo, ni cap membre del Govern, gastem ni un sol euro de diners públics. En conseqüència, l’acusació de malversació estic convençut que es demostrarà que és infundada".

Les compareixences d’avui han continuat l’anomenat tràmit d’indagatòries, que va començar amb els inculpats que romanen en presó preventiva i que ahir va tenir com a protagonistes a qui anessin membres de la Mesa del Parlament quan es va aprovar la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

Cinc exmembres de la Mesa estaven citats i van comparèixer ahir davant del magistrat, amb l’única excepció de Barrufet, que ho farà per videoconferència. Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís Corominas i Joan Josep, tots exmembres de la Mesa del Parlament processats per desobediència, es van emparar ahir davant del jutge en la inviolabilitat parlamentària.

Les compareixences dels imputats que no estan en presó preventiva ni han estat processats pel greu delicte de rebel·lió, totes les quals han tingut lloc al maig, han resultat, potser amb l’excepció de Boya, molt menys dures que les celebrades a l’abril per cobrir aquest mateix tràmit de comunicació de processaments als inculpats que sí que estan en presó preventiva.

Així, Jordi Sànchez (JxCat), excandidat a president de la Generalitat; Oriol Junqueras, exvicepresident català, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, van carregar el passat 16 d’abril, en comparèixer davant de Llarena, contra el que van qualificar de causa política que criminalitza un moviment ciutadà pacífic. Uns dies més tard, i en la mateixa línia, l’exconseller i excandidat a president Jordi Turull va retreure a Llarena que l’hagi "convertit en un pres polític". Aquestes frases expressen la línia que van seguir els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Raúl Romeva i Josep Rull, i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Tots ells van demanar al jutge que rectifiqui i revisi les seues decisions, començant per la presó preventiva, i van llançar, en uns o altres termes (més durs en el cas de Turull), retrets centrats en vulneració dels seus drets, falta d’imparcialitat i contaminació política per part de l’alt tribunal.