El Suprem obre la porta a acusar per sedició i conspiració com a alternativa a la rebel·lió

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha obert la porta per primera vegada a incloure en la causa del procés delictes alternatius a la rebel·lió com seria el cas de la sedició i de la conspiració per a la rebel·lió en l’hipotètic cas que no quedés acreditat l’ús de la violència.

Ho ha fet en la interlocutòria en la qual desestima els 23 recursos de reforma -només els exconsellers Antoni Comín i Meritxel Serret van refusar recórrer- contra l’ordre de processament que ell mateix va dicatr el passat 21 de març per delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, pel que ara les defenses disposen de cinc dies per recórrer davant de la Sala d’Apel·lacions de l’alt tribunal.

Malgrat que Llarena defensa una vegada més que en la causa es presenta el requisit de violència per imputar a 13 d’investigats el delicte de rebel·lió, el magistrat apunta per primera vegada la possibilitat que els fets puguin ser també qualificats com a sedició i conspiració per a la rebel·lió, un fet que la pròpia Sala d’Apel·lacions ja ha esmentat en alguna ocasió.

El jutge explica que l’absència de determinació expressa d’un delicte en l’ordre de processament no impedeix que l’acusació provisional o definitiva que arribi a formular-se pugui ser diferent sempre que la seua base fàctica es trobi en la pròpia interlocutòria, ja que la finalitat del processament no és cap altra que definir els fets objecte de l’enjudiciament, més que els delictes.

Sobre això, indica que en el cas hipotètic que no s’acredités la violència com a estratègia per aconseguir la independència unilateral, com així defensen tots els investigats, això no conduiria a l'arxivament de les actuacions. En concret, assenyala que els fets per més que siguin avaluats en el sentit que postulen els investigats, no exclouen una acusació per sedició ni tampoc per conspiració per a la rebel·lió, penats amb fins 15 i 7 anys, respectivament.

Sobre aquest últim punt, el jutge explica que "encara que el procés mai no s’hagués orientat a una declaració unilateral d’independència sinó a forçar l’Estat a modificar la realitat constitucional", els fets situen l’escenari en la conspiració.

Ja que, precisa, "els processats contemplaven fer servir en això l’exercici il·legal de les seues funcions de govern, la desobediència institucional i promoure un context en el qual l’alçament violent pogués emergir com a condicionant essencial".