El Constitucional suspèn la llei que avalava la investidura a distància de Puigdemont

El ple del Tribunal Constitucional (TC) va admetre ahir a tràmit, per unanimitat i en tot just quaranta-cinc minuts de deliberació, i va deixar en suspens la llei de Presidència de la Generalitat aprovada recentment pel Parlament de Catalunya, alguns dels articles dels quals permeten una investidura a distància de l’expresident Carles Puigdemont, processat per rebel·lió pel Tribunal Suprem. El Consell de Ministres, reunit en sessió extraordinària, havia acordat al matí presentar el recurs, després que el Consell d’Estat ho avalés ahir per unanimitat.

Els articles impugnats queden suspesos durant almenys cinc mesos –prorrogables– mentre el tribunal de garanties resol sobre el fons a l’aplicar-se l’article 161.2 de la Constitució, que preveu l’adopció d’aquesta mesura de forma automàtica una vegada es comencen a tramitar recursos d’inconstitucionalitat impulsats de l’Executiu.

Rajoy va titllar Rivera d’“aprovechategui” per provar de buscar rèdit electoral

Es tracta dels apartats 3 a 6 de l’article 35 de la llei catalana, que permet concretament adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància, utilitzant per portar-ho a terme mitjans telemàtics.

A petició de l’Advocacia de l’Estat, el Constitucional acorda notificar personalment el president del Parlament, Roger Torrent, i als altres membres de la Mesa i que se’ls adverteixi del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada.

El recurs elaborat pels serveis jurídics de l’Estat entén que els preceptes que emparen la investidura no presencial resulten clarament inconstitucionals i adverteixen que aquesta modificació legal “altera les regles del joc de la vida parlamentària en un moment essencial” i de “forma arbitrària” a fi d’aplicar-se a “un cas específic”, en al·lusió a Carles Puigdemont. La suspensió de la llei talla definitivament la via per investir Puigdemont sense provocar un nou enfrontament amb el Constitucional i implica l’activació del pla D. de les forces independentistes.

La cúpula de JxCat –després de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull– ja té esbossada l’activació demà divendres del seu nou candidat i que segons algunes fonts serien entre els diputats independents Quim Torra i Josep Costa.

Si el pla D rep llum verda, es traslladaria a Torrent, que ha d’obrir una ronda de contactes per constatar els suports del candidat.

El ple d’investidura podria arrancar aquest dissabte que ve i acabar, en segona votació, dos dies després, encara que el programa amb el qual treballa ara Junts per Catalunya passa per obrir la sessió el pròxim dilluns 14 i investir el 131è president de la Generalitat dimecres, sis dies abans que venci el termini màxim abans de la dissolució del Parlament.

Un debat en el qual Rivera va advertir Rajoy que retiraria el seu suport si no recorria davant del Constitucional el vot delegat d’Antoni Comín i Carles Puigdemont i si no vigilava “de prop” els separatistes. Rajoy el va anomenar “aprovechategui”, avisant-lo que aquest comportament no només no li fa guanyar cap vot sinó que li pot fer perdre suports. També els socialistes van criticar Rivera per la seua actitud, i la portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, el va acusar de no tenir sentit d’Estat per utilitzar políticament assumptes com Catalunya o la lluita contra el terrorisme i d’actuar només buscant titulars. Per una altra banda, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va considerar que l’esbroncada entre Cs i el PP és “el menys creïble del món” ja que Rivera continua mantenint el PP al Govern.

Rivera trenca el suport al 155 i el PP el titlla de deslleial

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va donar ahir per trencat el suport a l’aplicació del 155 a Catalunya a l’entendre que el Govern central no aplica la Constitució com hauria de fer-ho, una decisió que l’Executiu va veure deslleial i que creu que li passarà factura a les urnes. “Fins aquí hem arribat amb aquesta displicència”, va advertir Rivera, que es va queixar a més de forma reiterada que Mariano Rajoy fa més de tres mesos que no es comunica amb ell per parlar de Catalunya. L’anunci de ruptura, que a la pràctica no té cap efecte sobre els acords que ja tenen, inclosos els Pressupostos, es va produir després d’un tens cara a cara entre els dos a la sessió de control.