Puigdemont escull Quim Torra com a candidat a president de la Generalitat

El líder de JxCat, Carles Puigdemont, ha anunciat en un vídeo que el diputat del seu grup Quim Torra serà el pròxim candidat a la investidura com a president de la Generalitat.

L’elecció de Torra permetrà desencallar la investidura després de diversos mesos de bloqueig: aquest diputat no tenen causes judicials pendents i té els vots garantits del seu grup i ERC, a més de l’abstenció de la CUP.

Puigdemont renuncia a ser president després que el Tribunal Constitucional hagi suspès recentment tant la seua candidatura com la llei del Parlament per investir-lo a distància.

L’escriptor, editor i diputat de JxCat Quim Torra (Blanes, Girona 28 de desembre de 1962), que va ser president interí d’Òmnium Cultural el 2015, ha estat designat candidat a liderar la Generalitat com 131 president i succeirà així Carles Puigdemont, cessat l’octubre en aplicació de l’article 155 de la Constitució.

L’elecció certifica de nou que haver dirigit alguna de les dos principals entitats sobiranistes de Catalunya, l’ANC i Òmnium Cultural, s’ha convertit en els últims anys en un trampolí per passar a la política activa en càrrecs d’especial rellevància.

L’expresidenta de Òmnium Muriel Casals va ser diputada de JxSí -fins la seua mort el febrer de 2016-, l’expresidenta de l’ANC Carme Forcadell va ser presidenta del Parlament, i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez és líder de JxCat a la Cambra i ha optat a la investidura en dos ocasions -ambdós són a la presó-.

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va treballar durant anys en l’empresa privada abans de traslladar-se a Suïssa, on va ser executiu d’una companyia asseguradora dos anys, i va tornar a Catalunya per dedicar-se a l’articulisme i a l’assaig polític.

Ha publicat una desena de llibres sobre història de Catalunya, el periodisme i biografies, i el 2009 va rebre el Premi Carles Rahola d’assaig per 'Viatge involuntari a la Catalunya impossible', un recorregut per la història del periodisme català que barreja història i ficció per narrar la vida de Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid.

El 2008 va fundar l’editorial A Contravent, especialitzada en el periodisme literari i d’humor, que s’ha centrat en la publicació d’assajos i en la recuperació de l’obra periodística catalana de les dècades de 1920 i 1930.

Membre d’Òmnium i de l’ANC, va ser impulsor d’una demanda contra el Tribunal Constitucional (TC) en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg per la sentència de la cort espanyola sobre l’Estatut, encara que les instàncies europees van rebutjar la iniciativa.

També va ser gerent de Foment del districte barceloní de Ciutat Vella durant el mandat de Xavier Trias (PDeCAT), i el juny de 2012 va assumir la direcció del Born Centre Cultural -actual Born Centre de Cultura i Memòria-, càrrec que va deixar el setembre de 2015, poc després de les eleccions municipals que va guanyar Ada Colau (BComú).

Quan la presidenta de Òmnium Muriel Casals es va incorporar el 2015 a la llista electoral de JxSí com a número 3 per Barcelona, ell va ser designat president interí -ja era vicepresident de l’entitat-, fins que el desembre de 2015 es va elegir Jordi Cuixart com a líder.

"NI UN MIL·LÍMETRE"

En dissoldre el Parlament el president del Govern, va decidir incorporar-se com a independent a la llista liderada per Puigdemont, JxCat, com a número 11 per Barcelona, i ara presideix la Comissió de l’Estatut dels Diputats.

Va ser precisament Torra qui va defensar l’1 de març la resolució del Parlament que buscava legitimar al Govern cessat i a Puigdemont com a president de la Generalitat, i va avisar llavors que JxCat no anava a retrocedir ni un mil·límetre" en defensar la República.

"Hem de dir més que mai, de forma clara i serena, que ningú no ens farà callar ni abdicar dels principis i idees que vam defensar ahir, defensem avui i defensarem demà. La causa de la independència és legítima", va sentenciar.

Els seus detractors li retreuen tenir una visió etnicista del procés sobiranista al·legant que, abans de saltar a la primera línia de l’exposició mediàtica, va fer tuits despectius "contra els espanyols".