Sánchez proposa reformar el delicte de rebel·lió i "adeqüar-lo al segle XXI"

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va anunciar ahir, en una entrevista a Los Desayunos de TVE, que la seua formació promourà una reforma del Codi Penal per adequar-lo al context de Catalunya. Segons el líder socialista, el delicte de rebel·lió ha de ser actualitzat als temps que corren “al segle XXI”, ja que tal com està redactat avui dia es vincula “absolutament” a un cop militar. “És evident que el delicte de rebel·lió, tal com està tipificat l’any 1995, no correspon al tipus de rebel·lió que s’ha patit durant aquests últims mesos” va assegurar Sánchez i va remarcar la necessitat de “defensar el bé jurídic que és la Constitució davant els responsables públics que el que fan és valer-se de la seua institució i de la seua posició política per violentar l’ordre constitucional”. El líder socialista va explicar que la reforma pretén dotar l’Estat de mecanismes davant de situacions com la viscuda a Catalunya. En aquest sentit, va subratllar la necessitat de deixar clar a l’independentisme que sempre que pretengui aconseguir els seus objectius “vulnerant la llei” es trobarà amb “un mur”.

També va asseverar que l’Estat espanyol respondrà sempre de forma “ferma” però “serena” i “proporcional” als desafiaments que plantegi l’independentisme i va assegurar que, si fos necessari, amb un nou 155. Sánchez va obrir la porta fins i tot al fet que, arribat el cas, un nou 155 inclogués una intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans, opció que en un primer moment va ser rebutjada pels socialistes.

En el mateix sentit es va expressar el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que avui es reunirà amb el president del Govern central, Mariano Rajoy, al Palau de la Moncloa per parlar de les noves condicions en les quals es podria continuar intervenint Catalunya. En concret, Rivera aposta perquè l’Executiu de Mariano Rajoy prengui mesures per controlar TV3 i Catalunya Ràdio, impedir la restitució de l’exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i evitar que els líders independentistes destinin diners públics a “finalitats il·legals”.

En un altre ordre de coses, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assegurar respectar la decisió de la justícia belga de no entregar els exconsellers catalans Toni Comín, Lluís Puig i la lleidatana Meritxell Serret (vegeu més informació a la pàgina 18). Malgrat tot, va remarcar que l’euroordre emesa pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena es basa en un mandat d’arrest nacional emès per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, per la qual cosa els càrrecs entre una ordre i una altra no coincideixen. En aquest sentit, Catalá va recordar que “si els tribunals espanyols consideren que es pot reparar l’error de forma” de les euroordres “ho posaran en coneixement” de la Justícia belga.