Torra restitueix consellers presos i exiliats al seu Govern i Madrid amenaça de vetar-ho

El president de la Generalitat, Quim Torra, va firmar ahir al migdia el decret que estructura els àmbits del Govern i el decret de nomenament dels nous membres del Consell Executiu, en el qual ha inclòs els dos exconsellers en presó preventiva, Jordi Turull i Josep Rull, i dos exiliats a Bèlgica, Antoni Comín i Lluís Puig, desatenent les advertències del Govern espanyol que podria invalidar els nomenaments.

En el seu compromís de “restituir” els consellers cessats després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, Torra posa al capdavant de les seues anteriors responsabilitats Turull (Presidència), Rull (Territori i Sostenibilitat), Puig (Cultura) i el republicà Comín (Salut).

De forma general, Cs, PSC i PP van criticar la nul·la efectivitat del futur Govern

La cartera d’Agricultura no comptarà en aquesta legislatura amb un representant lleidatà

Pere Aragonès, nou home fort d’ERC, ha estat nomenat vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, assumint el mateix rol que va exercir Oriol Junqueras en l’anterior Govern, i Elsa Artadi, mà dreta de Puigdemont, serà la portaveu del Govern i consellera d’Empresa.

Per la seua part, Ernest Maragall, qui va ser conseller del PSC i que des de l’1 de maig passat és militant d’Esquerra, és el nou conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, substituint Raül Romeva en el càrrec.

Els altres consellers d’Esquerra Republicana de Catalunya seran, a més de Comín, la lleidatana Ester Capella (Justícia), Chakir El Homrani (Treball, Assumptes Socials i Famílies), Teresa Jordà (Agricultura) i Josep Bargalló, que al capdavant d’Educació repetirà el càrrec que va exercir uns mesos durant el tripartit d’esquerres de Pasqual Maragall.

Completen els consellers de JxCat, al costat de Turull, Rull, Puig i Artadi, Miquel Buch –expresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)– que assumeix Interior, i Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, departament de nova creació que substitueix el de Governació.

A l’espera del que faci el Govern de Mariano Rajoy, Torra podria designar comissionats en les conselleries els titulars de les quals estiguin en presó preventiva o “exiliats” per a la gestió del dia a dia, segons contempla la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, figura que ja havia estat anunciada per Junts per Catalunya (JxCat), ja que era un dels punts del seu programa.

Després de donar-se a conèixer els nomenaments, el Govern central els va qualificar de “provocació”, a l’incloure consellers a la presó o fugits, i va assegurar que estudiarà la “viabilitat” del nou Govern.

En un comunicat, l’Executiu central va manifestar que aquests nomenaments desacrediten la voluntat de diàleg expressada aquest divendres a la carta que el mateix Quim Torra va remetre al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i va estimar que aquests nomenaments demostren que aquesta voluntat “no és sincera”.

Torra, que va visitar ahir Girona, que acull aquests dies la mostra floral Temps de Flors, no va voler fer declaracions.

Qui sí que va reaccionar va ser l’expresident Carles Puigdemont, que va celebrar, a través de les xarxes socials, l’anunci d’“un Govern modern per a un país modern, al servei d’una societat moderna, oberta i europea”.

Tanmateix, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va advertir que “així no es pot aixecar el 155”, amb “un president supremacista, un pla il·legal anunciat al Parlament i un Govern amb dos presos i dos escapats que van fer un cop a la democràcia”.

El líder del PSC, Miquel Iceta, va considerar un “greu error” la decisió de Torra de nomenar “persones que no es poden dedicar plenament i de forma efectiva”; i el líder del Partit Popular de Catalunya, Xavier García Albiol, va afirmar que “la composició del nou Govern és un clar missatge de la voluntat de seguir instal·lats en la bronca, el conflicte i la provocació”.

Els retrets al nou Govern es van succeir també per part de la CUP, dels comuns i del PSC i fins i tot al si d’ERC en relació amb la falta de paritat de gènere, ja que només hi ha tres conselleres davant de deu consellers. Així, la CUP va valorar de forma breu el nomenament dels consellers fet per Torra, centrant-se a criticar la falta de dones. “Tres dones, zero paritat”, van expressar els anticapitalistes en un tuit, assegurant que el nou Govern “reflecteix una vegada més les dinàmiques de poder de la política clàssica i del patriarcat”.

En la mateixa línia, l’exdiputada lleidatana de la CUP al Parlament, Mireia Boya, va criticar que el nou Govern només tingui tres dones: “Un Govern amb onze homes i tres dones no serà mai el de la República que volem”.

Els comuns van criticar també la composició del nou Govern perquè està més pendent de Berlín que de la Catalunya que vol avançar i per no ser paritari. En una publicació al compte de Twitter de CatECP, va lamentar que el president de la Generalitat, Quim Torra, “tenia l’oportunitat de fer un Govern que escoltés la Catalunya de la vaga feminista” i de la campanya #onsonlesdones.

Una falta de paritat que va ser també criticada pel diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Ruben Wagensberg, a través del seu compte de Twitter: “No hi ha excusa possible per explicar-ho: onze homes, tres dones.”

Així mateix, Iceta va expressar que el fet que només hi hagi tres dones al nou Govern el va qualificar d’“inexcusable” i va dir que “no atén un mínim criteri de paritat”.

Ester Capella s’encarregarà de la cartera de Justícia. Capella va nàixer a la Seu i va viure a la Pobla de Segur, col·laborant amb la càtedra de Dret Civil de Lleida al curs 1987-1988. Tanmateix, ha realitzat gairebé tota la seua vida professional i política a Barcelona.

Així mateix, el nomenament de la gironina Teresa Jordà com a consellera d’Agricultura dins del futur Govern de la Generalitat, priva Lleida d’aquest departament que, tradicionalment, ha estat ocupat per polítics de Ponent.

D’aquesta manera, i amb l’excepció del socialista William Carnes, que va ser el conseller del ram entre 2006 i 2007 després de la retirada d’Antoni Siurana, els lleidatans han capitalitzat la conselleria d’Agricultura des de l’any 1989, quan va ser nomenat el convergent Joan Vallvé, fins a l’actualitat, amb Meritxell Serret.

Lleida perd la representació directa a l’Executiu La designació del nou gabinet de Quim Torra confirma que la província de Lleida perd la representació directa en la governabilitat de Catalunya al no comptar amb cap representant lleidatà dins del nou Consell Executiu.