PNB i EH Bildu aproven que el nou Estatut basc inclogui el dret a decidir

La Ponència d’Autogovern del Parlament Basc ha aprovat amb el suport de PNB i EH Bildu la proposta de Preàmbul d’un nou Estatut, en la que es recull el dret a decidir i s’advoca per una relació bilateral i confederal amb l’Estat, que han rebutjat Elkarrekin Podemos, PSE i PP.

La Ponència ha tractat també el Títol Preliminar del futur Estatut basc. La redacció de tot aquest text jurídic anirà a càrrec d’un grup d’experts quan aquest òrgan parlamentari culmini els seus treballs.

La proposta del Preàmbul reconeix que l’actual Estatut de Gernika ha estat positiu, però que no s’ha desenvolupat pel bloqueig de les transferències per part dels governs centrals i per la doctrina "erosionadora" del Tribunal Constitucional.

El Preàmbul aprovat recull que el "poble basc és una nació" i que "Euskal Herria és un poble amb identitat pròpia" que està "assentat geogràficament sobre set territoris políticament articulats en dos Estats, l’espanyol i el francès".

Proposa diverses denominacions per al "subjecte juridicojurídic institucional" que conformen Àlaba, Bizkaia i Gipuzkoa com "Comunidad Estatal Vasca", "Comunidad Foral Vasca", "Comunidad Nacional Vasca" o "Estado Autónomo Vasco".

Assenyala que aquest nou Estatut obeeix a la "voluntat del poble basc" d’actualitzar els drets històrics i se sustentarà en la "voluntat lliure i democràticament expressada per la ciutadania basca", tant a través de consultes com en el Parlament Basc.

Contempla el dret a decidir com la "capacitat dels bascos per decidir, expressar i exercir la seua voluntat col·lectiva de cara a la consecució de fórmules de convivència acordades voluntàriament i d’establir mecanismes que garanteixin que els compromisos assolits siguin respectats".

Quant a la relació amb l’Estat planteja que sigui "bilateral, d’igual a igual, de respecte, de reconeixement mutu i de naturalesa confederal" i que estigui fonamentada en el "reconeixement d’ambdues parts com|com a subjectes polítics".

També inclou un apartat relatiu a la "violència política", sobre el qual EH Bildu ha emès un vot particular perquè considera que aquesta qüestió s’ha de tractar en la Ponència de Memòria i Convivència, en la qual no hi ha el PP.

En ell es parla de quatre experiències "traumàtiques" que ha patit la societat basca en els últims 100 anys: la Guerra Civil, la dictadura franquista, el terrorisme d’ETA i els "contraterrorismes il·lícits". Reconeix que són diferents però que tenen el nexe comú d’un "sofriment injustament semblant".

També inclou el reconeixement dels drets socials i de la "igualtat real i efectiva" entre homes i dones.

El portaveu del PNB, Joseba Egibar, ha reconegut que és "impossible" que tots els grups es posin d’acord "en tot" i ha defensat l"'encaix polític i legal" d’aquest text, mentre l’ha deslligat de la possibilitat que el seu partit doni suport avui als pressupostos generals encara que es mantingui l’aplicació del 155.

Maddalen Iriarte (EH Bildu) sí que l’ha lligat i ha demanat el PNB que no avali uns comptes que "van en contra d’Euskal Herria". Quant al Preàmbul, ha defensat que és un "pas important" en favor del dret a decidir i ha criticat la postura d’Elkarrekin Podemos, grup que ha acusat de "mirar permanentment a Madrid".

El portaveu d’aquesta coalició, Lander Martínez, ha indicat que el seu vot particular és una esmena a la totalitat "constructiva i extensa" que reclama el reconeixement i la garantia dels drets socials, la igualtat entre homes i dones i que reculli la "pluralitat i les especifidades" de la ciutadania basca.

José Antonio Pastor (PSE-EE) ha criticat que el text sobrepassa el marc jurídic actual i que es tracta d’una "síntesi entre les diferents visions del nacionalisme, en lloc d’entre les diferents maneres de sentir-se basc." Des de la convicció que "no és possible" un Estatut en el qual coincideixin la majoria, el PSE-EE emetrà un vot particular global quan la ponència acabi els seus treballs|feines.

Finalment, el popular Borja Sémper ha insistit que la proposta queda fora de l’ordenació política i és recolçat per una "majoria independentista" que, segons el seu parer, pretén redactar a Euskadi "una constitució basca de nacionalistes i per a nacionalistes"