Un tauler polític molt convuls

Quan falta un any per a les eleccions autonòmiques, locals i europees del maig del 2019, els partits es recol·loquen sobre un tauler polític convuls, després que el PSOE hagi presentat una moció de censura contra el president del Govern, Mariano Rajoy, i en plena crisi catalana, amb el 155 encara vigent. Un panorama tan incert deixa molt poques certeses i moltes incògnites a l’horitzó, inclosa la possibilitat que en aquesta data –el diumenge 26 de maig del 2019– no se celebrin només els tres comicis programats, sinó algun més.

I és que, a l’espera de saber si prospera o no la iniciativa del PSOE contra Rajoy, el cert és que el principal suport amb què compta al Parlament, Ciutadans, li ha exigit que convoqui eleccions i ha amenaçat de trencar el pacte de governabilitat i d’impulsar una nova moció de censura instrumental per desallotjar-lo de Moncloa. Així les coses, i si Mariano Rajoy supera amb èxit la censura del socialista Pedro Sánchez, alguns actors polítics no descarten l’opció que l’any que ve hi hagi també eleccions generals, ja que aquest 2018 l’Executiu tindria garantits els pressupostos generals de l’Estat i podria aguantar la pressió de Ciutadans. Rajoy, no obstant, ha insistit que, si depèn d’ell, esgotarà la legislatura completa, fins al 2020.

Amb un inici de legislatura prou complex, no es descarta un nou avanç dels comicis

El PP baixa a les enquestes i Cs es veu com el gran beneficiat, amb un PSOE que es reivindica

Un altre imprevist que s’estudia és que es convoquin comicis autonòmics a Catalunya coincidint amb les municipals, tenint en compte que Quim Torra ha assegurat que el seu pas per la Presidència de la Generalitat és temporal. Torra podria convocar eleccions en qualsevol moment a partir de l’octubre, i també podria avançar a aquesta tardor els comicis previstos per al març del 2019 la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz.

Pel que fa a les certeses de cara al maig de l’any que ve, la que crida més l’atenció és que no repetiran la major part dels candidats de les últimes eleccions europees, que es van celebrar el 2014 i que van representar el primer sotrac al bipartidisme, que va acabar fet miques a les posteriors generals, el 2015 i el 2016.

Miguel Arias Cañete (PP), Elena Valenciano (PSOE), Pablo Iglesias (Podem), Francisco Sosa Wagner (UPyD) i Willy Meyer (IU) van ser els caps de llista de les principals formacions, amb Javier Nart (Ciutadans), i només aquest últim té probabilitats de tornar a repetir.

D’aquí a un any se celebraran també eleccions en tretze autonomies, totes excepte Andalusia, Galícia, País Basc i Catalunya. Mentre que gairebé tots els presidents autonòmics socialistes tenen la voluntat d’optar a la reelecció –únicament l’asturià Javier Fernández ha anunciat que no tornarà a presentar-s’hi–, en el cas de les comunitats governades pel Partit Popular no queda tan clar el cap de llista.

Es dóna la circumstància que no repetirà, de fet, cap dels quatre candidats que van guanyar les eleccions l’any 2015 a les autonomies presidides pel PP després d’escàndols com el de Cristina Cifuentes.

Lleida

Una sentència de l’Audiència Nacional de 1.687 folis pot posar fi al Govern de Mariano Rajoy, després que dijous el Partit Popular fos condemnat a títol lucratiu, és a dir per haver-se beneficiat, en el cas de la trama Gürtel. Pot semblar poca cosa si tenim en compte que el partit ha estat condemnat a pagar 245.492 euros, quantitat que ja va deixar consignada abans del judici, però la càrrega de la sentència va molt més enllà. Per una banda, perquè afirma que la xarxa Gürtel va teixir “una estructura de col·laboració estable amb el PP”. Per una altra, perquè dóna per “plenament acreditada” la comptabilitat B del partit des del 1989, per la qual cosa qüestiona la credibilitat, entre d’altres, del testimoni que va prestar Mariano Rajoy en el judici quan va dir que no tenia constància de la seua existència i va qualificar d’“absolutament falsos” els famosos papers de Bárcenas.

De cop, la condemna presenta un PP que es beneficia de la corrupció, amb comptes opacs i un president del Govern que, com a mínim, no és versemblant per al tribunal.

Malgrat que el PP ha volgut donar per amortitzats tots els danys que li podien provocar els casos de corrupció en els quals estarien lligades les seues sigles, la realitat és que les sentències que s’esperen, i la de dijous n’és només una, poden acabar no tan sols amb el mandat de Mariano Rajoy, sinó enfonsar els populars més encara del que denoten les enquestes. Ciutadans s’aprofita de la caiguda i el PSOE s’ha volgut avançar sent el que intenti cavar la tomba popular amb una moció de censura.