Airbnb creu que els seus clients no agreugen els problemes del turisme de masses

La plataforma de lloguers turístics Airbnb ha afirmat avui que els seus clients no contribueixen a agreujar els problemes de turisme de masses que afecten alguns barris de les ciutats, ja que almenys dos terços s’allotgen fora d’aquestes zones.

En un informe publicat avui a París a partir de les dades de vuit de les destinacions més turístiques en les quals tenen activitat -entre ells Barcelona i Mallorca-, va precisar que entre el 72 i el 93 % de les seues ofertes es troben a l’exterior de les àrees sotmeses a una pressió turística més gran.

El cofundador de la plataforma nord-americana i responsable de la seua estratègia, Nathan Blecharczyk, va presentar l’estudi a la seu de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), on va subratllar que la dispersió dels allotjaments que proposen contribueix a mitigar el fenomen del turisme de masses en certes destinacions.

D’acord amb els autors del treball, referit a Amsterdam, Queenstown, Venècia, Barcelona, Mallorca, Bali, Bangkok i Kyoto, confirmen aquesta tendència les recomanacions que fan els gestors dels habitatges de lloguer als seus hostes, que també estan majoritàriament fora de les zones de major afluència turística.

Blecharczyk va afegir que els clients de la seua plataforma a Barcelona gastaronel passat any 282 milions d’euros en restaurants, 144 milions en esdeveniments culturals, 147 milions en botigues de la ciutat, 58 milions en lleure o 87 milions d’euros en transport urbà.

En el cas de Mallorca, 130 milions d’euros van quedar als restaurants de l’illa, 110 en altres comerços locals, 40 en esdeveniments culturals, 20 en activitats de lleure i 60 milions d’euros en transports interns.

Airbnb va indicar que un 87 % del preu pagat pel client va al propietari de l’allotjament, ja que el 13 % restant l’hi porta la mateixa plataforma, de manera que aquesta proporció es queda en la destinació.

Es tracta d’un percentatge netament inferior que en el cas dels visitants que s’allotgen en un hotel (entre el 14 i el 36 % pararan fora de la comunitat de la destinació turística). La diferència encara és més gran per als turistes que arriben a una ciutat en creuer.

Blecharczyk es va referir al sistema de control propi que Airbnb, al costat de les altres grans plataformes de lloguer de particulars, estan proposant al Govern francès per substituir l’actual sistema de registre que s’imposa als propietaris.

A París han de registrar-se obligatòriament amb una autorització que ha de servir per verificar que no lloguen el seu habitatge més de 120 dies a l’any, ja que en aquest cas haurien d’estar declarats com a professionals, amb tota una sèrie de procediments afegits.

La proposta de les plataformes és que siguin elles les que impedeixin tècnicament a qualsevol gestor llogar en línia més de 120 dies, passant-se les dades entre elles, i comunicar a les autoritats la identitat dels qui intentin superar aquest límit.

París és, amb 65.000 adreces, el principal mercat urbà mundial de l’empresa nord-americana, que considera "desproporcionat" el registre obligatori de l’Ajuntament.