L’advocat de La Manada demana absolució al·legant relacions sexuals consentides

Agustín Martínez Becerra, advocat de quatre dels cinc membres de La Manada condemnats a nou anys de presó, demana en el seu recurs d’apel·lació, presentat avui, l’absolució dels seus defensats i insisteix en l’argument que ells pensaven que van ser unes relacions sexuals consentides.

El lletrat, que destaca la seua "absoluta adhesió" a tots els punts del vot discrepant emès pel magistrat Ricardo González, al·lega primer que hi ha hagut una "vulneració del sacrosant principi de presumpció d’innocència" dels acusats, que haurien patit un "judici paral·lel o mediàtic".

En el seu recurs, que se sumeixi als ja presentats per la resta de les parts, assegura que hi ha hagut "una autèntica cacera mediàtica" sobre els acusats "amb la difusió de missatges, converses, enregistraments i imatges que han anat directament a infravalorar fins nivells infrahumans la condició personal dels mateixos".

Menció especial, agrega, mereixen les declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que, "anant molt més enllà del respecte a causa de l’autoritat judicial i a la separació de poders, va realitzar declaracions, sens dubte, ofensives" sobre el magistrat discrepant.

En el recurs es considera que en els fets provats de la sentència "es fan asseveracions mancades de la més mínima activitat probatòria que vulneren de forma flagrant" la presumpció d’innocència dels acusats.

El lletrat critica especialment el fallo d’abús sexual amb prevaliment i subratlla que "el debat en aquest procediment era simple, o la denunciant va mantenir relacions sexuals amb els acusats segons acord previ o la denunciant es va veure sotmès per violència o intimidació a mantenir relacions sexuals en contra de la seua voluntat. Negre o blanc, no hi havia lloc als grisos en el plantejament que les parts presentem davant del Tribunal".

Però fins i tot considera que no hi havia proves acreditatives del delicte d’abús sexual amb prevaliment, ja que "és evident que la situació de superioritat ha de ser no només notòria evident i eficaç i a més ha de ser objectivament apreciable i no només percebuda subjectivament".

"Si ella mateix va posar de manifest que després d’accedir al portal pensant que anava a fumar-se un porro, en començar les relacions sexuals ella no va manifestar res i que ells van poder interpretar que estava sotmesa o que no, com pot interpretar-se una acció voluntària contra el seu consentiment si ella no el va expressar, i la mateixa denunciant va reconèixer en la vista oral que ells van poder entendre que desitjava aquesta trobada sexual?", es pregunta.

"Com pot parlar-se d’una situació de xoc que impedís una reacció de la denunciant si en cap moment de la relació sexual no es produeix un gest de què es pugui derivar un mínim rebuig, gest de fàstic, pena, dolor, sofriment o qualsevol altre del que es pugui denotar incomoditat o disgust?", ressalta.

Atribueix la denúncia de la víctima al seu "temor" que els enregistraments poguessin ser penjats a les xarxes socials i actués així com una manera lògica de protegir-se davant de semblant risc".

"Sembla lògic -afegeix- que sorgeixi en ella una situació que barregi indignació i por com a conseqüència de la posició en la qual es troba i això faci que la seua reacció derivi en efectuar una denúncia no ajustada a la realitat dels fets".

A més, després dels fets, s’indica en el recurs, la denunciant "no surt a buscar ajuda, no busca la protecció de ningú, una cosa bastant senzilla tenint en compte l’hora i el dia que es tractava i la presència de moltes persones al carrer. En realitat s’asseu en un banc del carrer, amb la intenció d’ordenar les seues idees i pensar quina explicació donar a tot l’ocorregut."

Respecte a la declaració de la jove madrilenya, assegura que "no seria faltar a la veritat indicar que en cap moment no hi va haver un sol gest d’incomoditat al llarg de l’interrogatori. Va entrar a la Sala amb un somriure i va mantenir el gest cordial al llarg de tota la declaració, sense que hi hagués un indici d’enuig, irritació, disgust o desgrat."