PANORAMA
El PNB té la clau de la Moncloa
Els seus cinc vots són clau perquè prosperi la censura de Sánchez o perquè Rajoy continuï || El PP intenta convèncer els nacionalistes bascos i Podem suggereix entrar en un futur govern
Pablo Iglesias s’emociona durant la seua intervenció al Congrés dels Diputats.
El PNB manté la incògnita sobre si donarà suport a la moció de censura presentada pels socialistes contra el president del Govern central, Mariano Rajoy.
Els seus cinc vots són clau si, com sembla, els partits catalans avalen la censura per aconseguir els 176 escons de la majoria absoluta. Els bascos van contactar ahir amb el Partit Popular per comunicar-li que encara no han decidit el seu vot i que encara estan pensant si recolzar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, o abstenir-se en la votació de demà.
Davant dels creixents rumors, el president del Govern desmenteix l’opció de dimitir
Campuzano assegura que el vot de la seua formació coincidirà amb l’emès pels republicans
L’Executiva del PNB es reunirà avui per decidir. Els populars volen confiar que els nacionalistes bascos anteposaran els beneficis que van aconseguir en els Pressupostos per a aquest any (540 milions d’euros) a donar suport a Sánchez.
Respecte a la moció socialista, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, la va qualificar d’“aquelarre amb el pitjor de cada casa”, mentre que la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va considerar que només respon a una “ambició de poder” que està costant 36.000 milions d’euros.
Pel seu costat, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, es va mostrar convençut que el PNB els donarà el seu suport. En aquest escenari, va demanar a Sánchez que sigui “conscient” de formar un govern “plural i estable”, és a dir, vol entrar a l’Executiu, quan el PSOE pretén un Govern monocolor.
D’altra banda, Sánchez va rebre ahir els seus dos primers vots favorables. Es tracta del sí de les dos diputades de Podem que van demanar el vot telemàtic al no poder assistir a la votació.
En un altre ordre de coses, Mariano Rajoy va ratificar que no dimitirà i intentarà esgotar la legislatura. Aquestes declaracions s’emmarquen en els creixents rumors que apunten que el president podria renunciar al seu càrrec per desactivar la moció i evitar haver de convocar eleccions anticipades.
La nacionalitat es reconeixerà a “la ciutadania basca en els termes regulats per la llei”, amb referència al que aprovi el parlament d’Euskadi. Aquest acord va aixecar butllofes a l’oposició, que la consideren al límit de la legalitat espanyola.
El portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, va mantenir ahir un dur cara a cara amb el president del Govern central, Mariano Rajoy. Durant la seua intervenció, el republicà va demanar la dimissió immediata del cap de l’Executiu i va assegurar que “fer fora els lladres i escarcellers no és una opció, és una obligació”. Davant d’aquestes declaracions, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, va ordenar retirar del Diari de sessions els adjectius “lladres” i “escarcellers”. Entre les potestats de la presidenta de la Cambra es troba la de retirar aquelles paraules que es puguin considerar “ofensives”.
Per la seua part, el president de la Generalitat, Quim Torra, es va reunir ahir amb el PDeCAT i, mitjançant videoconferència, amb Carles Puigdemont, per tractar la seua posició respecte a la moció de censura proposada pel líder del PSOE, Pedro Sánchez. El portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Albert Batet, va explicar que el seu grup està obert a escoltar el secretari general del PSOE. El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, va dir que la seua formació es debat entre el sí i l’abstenció i va garantir que el seu vot coincidirà amb el d’ERC. Des de la CUP, el diputat Carles Riera va titllar de “patètica” l’actitud dels dos partits respecte a la moció de censura i els va acusar de tornar a l’autonomisme.
