ITÀLIA GOVERN
El Govern de Conte aconsegueix la investidura final al Parlament
Rebutja les crítiques que titllen l’executiu d’“antisistema” || Juncker no es posiciona sobre la idea de diversos països membres de crear centres d’asil fora de la UE
El nou president del Govern italià, Giuseppe Conte, ahir a la Cambra dels Diputats.
El Govern del nou primer ministre d’Itàlia, Giuseppe Conte, avalat per l’antisistema M5E i la ultradretana Lliga, va aconseguir ahir la investidura al Parlament al rebre la confiança a la Cambra dels Diputats (baixa). El nou Executiu va obtenir 350 vots a favor, 236 vots en contra i 35 abstencions, de manera que aconseguia així la majoria en aquesta cambra. Amb aquesta votació, el Govern de Conte queda formalment investit després de rebre dimarts la confiança de l’altre tram del Parlament, el Senat, amb 171 vots a favor, només deu més que la majoria.
Davant les crítiques que el seu Govern és populista o antisistema, Conte va afirmar que “si el populisme és escoltar les necessitats de la gent” i “antisistema és introduir un nou sistema que remogui vells privilegis”, llavors es mereix “aquestes qualificacions”. Posteriorment Conte va enumerar els punts del programa de Govern entre els quals destaquen un salari mínim a l’hora, la renda de ciutadania a les persones sense ocupació, la lluita contra la corrupció i la immigració.
D’altra banda, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va evitar posicionar-se sobre una proposta que ja discuteixen a nivell bilateral diversos països membres de la Unió Europea –impulsada per Àustria i Dinamarca– i que promou la creació de centres d’asil en països de fora del territori comunitari per als migrants als quals hagin rebutjat la petició d’asil en algun estat membre. Els ministres d’Interior dels països membre de la Unió Europea no van aconseguir atansar postures aquest dimarts passat a Luxemburg sobre la reforma del sistema europeu d’asil i, en concret, sobre el Reglament de Dublín, de cara a la pròxima cimera de líders europeus el mes de juny, en què volien arribar a un acord.
L’actual presidència búlgara va intentar elaborar una proposta que pugui ser acceptable per a les diferents postures, i estableix que les quotes únicament serien obligatòries en casos d’emergències i si les mesures de suport financer i tècnic als països situats a les fronteres exteriors –principalment Grècia i Itàlia, també Espanya– que reben la gran majoria de les arribades no són suficients.
