Cadena perpètua per a l'autor de l'atemptat amb camió a Estocolm

Un tribunal d’Estocolm va condemnar ahir a cadena perpètua l’uzbek Rakhmat Akilov, sol·licitant d’asil i simpatitzant de l’Estat Islàmic (EI), per perpetrar l’atemptat amb un camió l’any passat al centre de la capital de Suècia, que es va saldar amb cinc morts i una desena de ferits. El penat va recórrer, el 7 d’abril del 2017 600 metres del carrer Drottninggatan, la principal per als vianants de la ciutat, amb un camió robat que va acabar estavellant contra la façana d’uns grans magatzems.

El tribunal considera que les cinc morts i la destrucció de material va originar “perill públic” i va afectar funcions bàsiques de la societat. Justifica d’aquesta manera la condemna per terrorisme, considerant-lo culpable de 119 intents d’assassinat i de posar en perill la vida de 24 persones. A més, haurà d’indemnitzar les víctimes amb 14 milions de corones sueques (al voltant d’1,4 milions d’euros), responent així a gairebé totes les peticions de la Fiscalia, que es va mostrar complaguda amb el dictamen judicial.

L’advocat d’Akilov, Johan Eriksson, va dir que el seu client estava “decebut” per no haver rebut una condemna amb una durada concreta. Va remarcar que no serà fins d’aquí a uns dies quan decideixin si recorren o no la resolució. El president del tribunal, Ragnar Palmkvist, va assegurar que “no es poden discutir les seues simpaties amb l’EI”, ja que ell mateix ho va repetir, a més de trobar-l’hi material relacionat amb el grup terrorista al mòbil. A la resolució es recull que Akilov pretenia cometre un atemptat suïcida, encara que la bomba que havia col·locat al vehicle només li va provocar ferides lleus.

Va ser aleshores quan l’uzbek va fugir pel metro aprofitant la confusió generada. Va ser detingut el mateix dia a la nit en un suburbi d’Estocolm. El penat, de quaranta anys, separat i amb quatre fills, va arribar a Suècia el 2014 i va demanar asil al·legant que patia persecució política a l’Uzbekistan, encara que les autoritats no van donar credibilitat a la sol·licitud, que a més s’havia fet sota una identitat falsa.

La demanda es va rebutjar el 2016, i es va emetre una ordre de recerca al febrer contra Akilov, que va estar vivint en la clandestinitat.