Sánchez elimina el control als pagaments de la Generalitat com a “gest de normalització”

El Govern central va posar fi ahir als controls previs sobre els pagaments de la Generalitat derivats del 155. Així, com va explicar Isabel Celaá, portaveu de l’Executiu de Pedro Sánchez, després de la primera reunió del nou Consell de Ministres, es va acordar donar les instruccions necessàries a les entitats bancàries perquè les institucions catalanes puguin efectuar novament pagaments sense la supervisió d’Hisenda. Celaá va subratllar que aquesta mesura constitueix un “gest de normalització política” entre Madrid i Barcelona. No obstant, el Govern central mantindrà els controls mensuals sobre els comptes catalans vinculats al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que són vigents des del 2015. D’aquesta manera, l’interventor de la Generalitat seguirà obligat a informar mes a mes de totes les despeses que du a terme l’administració catalana. D’altra banda, la ministra de la Presidència, Carmen Calvo, va avançar que Sánchez convocarà “de manera immediata” tots els presidents autonòmics per iniciar el diàleg sobre la reforma del sistema de finançament. Tanmateix, el president de Castella-la Manxa, el també socialista Emiliano García-Page, ja va assenyalar ahir mateix que no admetrà “cap prebenda històrica” a l’hora d’abordar el canvi al mecanisme de finançament de les autonomies.

En un altre ordre de coses, la ministra de Treball, Magdalena Valerio, va dir que es veurà de forma “immediata” amb la patronal i els sindicats per canviar “ja” la reforma del mercat de treball impulsada pel Partit Popular l’any 2012 en els aspectes “més negatius”. La portaveu de l’Executiu també va insistir en aquest sentit que la legislació laboral serà “íntegrament” analitzada per plantejar les modificacions que es considerin convenients.

Celaá també va manifestar que Sánchez no descarta apujar els impostos per millorar les polítiques socials, si bé va apuntar que és un debat que encara no s’ha tractat. A més, el president Pedro Sánchez va enviar ahir una carta als ministres per demanar-los que el seu acompliment es regeixi pel “consens, la negociació i el pacte”.

Respecte a les quinieles per veure qui serà el nou fiscal general de l’Estat, pren força la candidatura de María José Segarra, fiscal en cap de Sevilla i favorita de la ministra de Justícia, Dolores Delgado.

El líder de Podem, Pablo Iglesias, va tornar ahir a insistir que el PSOE no pot aspirar a governar en solitari amb 84 dels 350 diputats del Congrés. En aquest sentit, va assenyalar que “qui caigui en l’arrogància de pensar que un pot governar sol amb el pitjor resultat electoral de la història del seu partit no estarà a l’altura”.

Així mateix, va subratllar que, en aquest nou escenari, “el Congrés serà també una cambra de Govern” i va advertir que qui anteposi els interessos personals respecte als interessos del país s’estarà equivocant. Iglesias, que va reiterar que Espanya necessita un “Govern estable”, es va mostrar disposat a “col·laborar per aconseguir acordar prou majories al Parlament”, sempre que els socialistes busquin fer política per afavorir “la majoria social” i “corregir les polítiques del PP”.

No obstant, el número 1 de la formació morada va aprofitar l’ocasió per criticar una vegada més el nomenament de Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l’Interior. Tot plegat el mateix dia en el qual la disputa a Podem Andalusia va viure un nou episodi amb l’exigència de la diputada morada al Parlament regional Isabel Franco a la líder Teresa Rodríguez que “rectifiqui” els termes de la confluència amb Izquierda Unida.

En un altre ordre de coses, el fins ara secretari d’Estat per a les Administracions Territorials i braç executor de l’aplicació del 155, l’oscenc Roberto Bermúdez de Castro, va anunciar ahir que abandona la política.

El PP i Cs veuen un “error” no vigilar el Govern de TorraLa decisió del Govern de Pedro Sánchez de retirar el control financer sobre els pagaments de la Generalitat va suscitar el rebuig immediat del Partit Popular i de Ciutadans. En aquest sentit, el vicesecretari de Política Social i Sectorial dels populars, Javier Maroto, va qualificar d’“error” la mesura, que va emmarcar en “un pagament pels vots prestats” a la moció de censura contra l’Executiu de Mariano Rajoy. En la mateixa línia, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va denunciar que Sánchez “hagi començat tan aviat a complir les exigències dels separatistes”. Així, va indicar que la decisió és un “premi” a l’independentisme per haver ajudat els socialistes a arribar a la Moncloa.