L'home que va ser la Generalitat

Un immens sentit institucional i una gran capacitat negociadora. Aquestes són dos de les característiques de Josep Tarradellas que destaquen dos persones que parlen amb coneixement de causa per diferents motius. Una és l’històric dirigent del PSC de Lleida Josep Pau que, malgrat la diferència d’edat, va fer amistat amb el president de la Generalitat restituïda. L’altra, l’historiador Joan Esculies, que prepara una biografia completa de Tarradellas després que a la tesi doctoral en disseccionés la trajectòria des del naixement el 1899 fins al 1936. Tots dos analitzen la figura d’aquest polític irrepetible coincidint amb el 30 aniversari de la seua mort, que es compleix avui.

El seu funeral a Barcelona va congregar totes les autoritats catalanes i espanyoles, així com milers de ciutadans

“En destacaria la persistència i tenacitat per mantenir viva la Generalitat durant l’exili i fins que torna com a president. Aquesta restitució va ser un dels pocs actes reals de ruptura amb el franquisme”, opina Pau. “També la capacitat de diàleg, tot i que hi hagués moltes discrepàncies era capaç de superar-les, i alhora, la voluntat de mirar cap al futur i oblidar el passat”, afegeix. També subratlla el seu sentit d’estat. “Volia construir una nova administració catalana que fos estat, encara que sense necessitat de tenir un estat”, diu. Precisament, Esculies assenyala que Tarradellas sempre va apostar per una relació bilateral entre la Generalitat i l’Estat, malgrat que sense plantejar la independència. “Per això se sent còmode al reunir-se amb Suárez i el rei, perquè pacta d’institució a institució”, indica, i detalla que per aquesta raó no estava a favor d’un Estat de les autonomies en què es diluïa la singularitat catalana. Esculies afirma que la seua línia política tenia “una matriu catalanista absoluta” molt llunyana de la visió que ara donen de la seua figura partits com Cs o el PP. A l’hora de valorar el llegat, subratlla el simbolisme amb què va dotar la restauració de la Generalitat, que va facilitar que “la gent tingués més estima cap a la institució”, i la capacitat negociadora. “Sabia posar-se a la pell de l’altre”, diu, i recorda que una de les seues màximes era “que jo tingui la meua raó no vol dir que l’altre no tingui la seua”. Així, considera que en la situació actual de Catalunya “veure com ell enfocava i solucionava els problemes podria ser útil per als problemes d’ara”. I insisteix que sempre partia de la base del respecte institucional. “Quan va anar a reunir-se amb Suárez el van anomenar senyor Tarradellas, i ell va respondre que era allà com a president de la Generalitat”, explica.

Tarradellas i la seua dona van assistir el 22 d’abril del 1978 al casament de Josep Pau (dreta) a Arbeca Pau també en remarca el “rigor per fer bé les coses”. Sigui per això o no, Ramon Morell, que va entrar a Urbanisme de la Generalitat el 1979, diu que fins principis dels vuitanta “van ser uns anys fantàstics, tothom treballava a qualsevol hora”, i creu que el govern de CiU va acabar amb aquesta etapa “amb el peix al cove i al mimetitzar a la Generalitat l’estructura de l’administració de l’Estat”.

Un personatge incòmode per a tots els partits de l’època

Pau i Esculies coincideixen en el fet que, tot i militar a ERC, Tarradellas no va encaixar amb el partit ni amb cap a quan va tornar a Catalunya. “A les eleccions al Parlament, Pujol li va oferir ser cap de llista i el PSC, que triés on volia anar a la seua, però perquè sabien que ho rebutjaria. Ell només hauria encapçalat una llista unitària, una cosa impossible”, detalla Esculies. A més, apunta que els partits van pactar que el president hagués de ser diputat al Parlament per prevenir la seua possible tornada.