El mapa de l’obesitat a Espanya ha girat cap al nord durant la recessió

Espanya "ha engreixat" durant la recessió econòmica: sis de cada deu dels seus ciutadans pesen més del que deurien, dos d’ells són obesos i el mapa d’aquest problema de salut ha girat al nord, amb Astúries i Galícia al capdavant d’unes estadístiques que solien liderar les Canàries i Andalusia.

El professor de la Universitat de Navarra Javier Aranceta Bartrina, un dels principals especialistes del país en salut nutricional, ha presentat avui a Las Palmas de Gran Canària un avenç de l’estudi "Epidemiologia de l’obesitat a Espanya", un informe de 2016 amb bones notícies per a les Canàries, comunitat que veu com les seues preocupants taxes descendeixen per primera vegada en 30 anys.

Aquest informe actualitza les dades obtingudes el 2005 per l’últim estudi d’abast nacional que s’havia fet a Espanya per mesurar la prevalença de l’obesitat, un problema que per si sol representa el 2 % de tota la despesa pública del país en sanitat.

I les dades no són bones: si el 2005 a prop del 16 per cent dels espanyols patia obesitat (és a dir, tenia un índex de massa corporal superior a 30), en aquests moments aquesta xifra ronda el 20 %.

El comportament de les comunitats autònomes ha estat dispar al llarg d’onze anys transcorreguts entre els dos estudis epidemiològics, la qual cosa presenta un mapa completament diferent del que hi havia el 2005: si llavors les Canàries, Múrcia, Andalusia i Galícia estaven al capdavant dels índexs d’obesitat a Espanya, en aquest moments la taula la lideren Astúries (25,5 % de la població), Galícia (25 %), Múrcia (24 %) i Andalusia (24 %).

I les Canàries (20 %) han caigut a la cinquena posició, gràcies sobretot a la millora de les dades de la seua població femenina, que ha reduït en entre quatre i cinc punts les seues taxes d’obesitat, que arribaven a superar el 22 % el 2005, assenyala a Efe el professor Aranceta Bartrina, membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Obesitat i Nutrició (CiberOBN) de l’Institut Carles III.

Aquest especialista subratlla l’especial importància que concedeix a les dades que presenta les Canàries, la comunitat líder fins ara en aquest problema de salut, perquè "perquè una taxa es redueixi, primer cal estabilitzar-la". I sembla senzill dir-lo, remarca, però a les illes l’obesitat no havia fet ni un pas enrere en 30 anys.

Aranceta Bartrina creu que aquests daus revelen que comencen a calar a les Canàries els esforços que realitzen les institucions públiques i grups d’investigació com el que lidera a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC) el seu col·lega Lluís Serra Majem, per promocionar l’activitat física i recuperar la cuina tradicional, basada en els productes de temporada.

"Més temps per comprar i cuinar, menys temps a l’ambulatori. Aquesta regla es compleix sempre", sentència.

Aquest especialista creu que a les Canàries la cuina tradicional, amb productes "de proximitat", comença a robar-li terreny al model que s’havia estès per imitació del turisme, amb menys valors nutricionals, però amb molta càrrega energètica més gran.

I què ha passat al nord-oest d’Espanya? Els responsables d’aquest estudi recorden que són diversos els factors que influeixen a l’obesitat, entre els quals hi ha alguns de relacionats amb el repunt de l’atur i l’empobriment provocats per la recessió.

Aranceta Bartrina explica que menys treball també implica menys activitat física i, sobretot, menys recursos disponibles. I en aquest caldo de cultiu de sedentarisme i ingressos familiars escassos, sol guanyar "la menjada ferralla", més barata que els productes frescos de temporada propis de la cuina tradicional, apunta.

En canvi, l’Espanya que més ben retratada surt a la nova foto de l’obesitat al país comença a Cantàbria, segueix pel País Basc i Navarra i es prolonga cap a Catalunya i les Balears, la comunitat amb menys percentatge de població amb aquest problema.

Aquest expert no creu que gravar amb un impost especial els menjars més energètics o les begudes ensucrades, com s’han plantejat fer algunes comunitats, sigui la solució al problema d’obesitat, perquè està convençut que qui vol prendre aquest tipus de productes "se'l treu" d’altres despeses.

La resposta, segons el seu parer, està en l’educació, la promoció de la cuina tradicional i el treball conjunt amb la indústria alimentària perquè els seus productes redueixin d’origen la càrrega de sucre, sal i greixos.