Merkel i Macron activen la reforma de l'eurozona

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, han consensuat avui una reforma de l’eurozona i van insistir en l’objectiu d’harmonitzar una política migratòria, els dos puntals per reforçar una Europa que, segons l’opinió del segon, està "davant de l’hora de la veritat".

Dotar a l’eurozona de mecanismes "eficients i sobirans", en paraules del líder francès, per afrontar futures crisis i donar respostes "consensuades" per aconseguir "reduir la immigració il·legal sense negar el dret d’asil", segons Merkel, són els grans desafiaments de la UE, van coincidir ambdós líders.

Mesos després que Macron llancés la seua aposta per la reforma de la zona euro, s’ha assolit una "bona solució", va anunciar Merkel, al terme de la cimera intergovernamental, celebrada al palau de Meseberg, als afores de Berlín, amb els membres d’ambdós Executius.

Merkel, inicialment reticent a tota proposta que suggerís mancomunar deutes aliens, defensarà així juntament amb Macron la implantació d’un pressupost comú per al bloc i la creació d’un fons europeu -"veurem com acabarà dient-se el nen", va ironitzar la cancellera- a imatge del Fonds Monetario Internacional (FMI).

Serà un pressupost propi per a l’eurozona, que s’implantarà a partir de 2021 i destinat a avançar cap a la convergència dels Estats membres, mentre que amb el fons europeu es pretén crear un "instrument extra" per afrontar futurs problemes de liquiditat, va dir Màcron, o situació de "xoc sistemàtic".

Els detalls tardaran encara a concretar-se, ja que no es tracta que "els nostres dos països imposin res", va indicar la cancellera, sinó que la proposta és un "esborrany" destinat a "prendre forma a través del consens amb els altres Estats membres".

L’aspiració de fer més "sobirana" a Europa -terme insistentment fet servir per Macron- i "eficient" -en paraules de Merkel- es va fer extensiva a l’objectiu de consensuar una política migratòria, aspecte aquest que ha augmentat el seu protagonisme aquests dies, tant a escala europea en general com a alemanya en particular.

Aquesta necessitat "no és una cosa que hagi sorgit la setmana passada", va assegurar Macron, en al·lusió a la situació creada per l’"Aquarius", el vaixell amb 629 refugiats que va anar  a Espanya, després de ser-li denegada la seua entrada a port tant per Itàlia com per Malta.

"Hem de reforçar les fronteres exteriors de la UE", va assenyalar Merkel, que va anunciar el propòsit d’augmentar en 10.000 efectius la dotació de l’Agència Europea de Fronteres (Frontex), mentre Macron incidia en la necessitat de "revisar" el sistema de Dublín, segons el qual el país pel qual un refugiat entra a la UE ha de gestionar la seua petició d’asil.

El sistema no funciona, a la pràctica, i és "difícil" que pugui assolir-se un consens entre els vint-i-vuit membres de la UE per a un repartiment equilibrat dels refugiats, va admetre Merkel.

Sí que ha de ser possible, tanmateix, aconseguir acords bilaterals amb determinats socis perquè es facin càrrec d’aquells refugiats ja rebutjats i sense perspectives de ser reconeguts com a tals, que pretenen entrar en un altre país, però són retinguts a la frontera.

França sí està disposada a acceptar aquest compromís, va assegurar Macron, en una pregunta en aquesta direcció.

És objectiu compartit, va afirmar la cancellera, impedir l’anomenada "migració secundària" entre països del bloc o el discórrer de refugiats entre aquests, a la recerca del lloc més convenient per demanar protecció legal.