Govern, partits i sindicats, "indignats", per la llibertat dels integrants de La Manada

El Govern, dirigents polítics i representants dels partits i dels sindicats han coincidit aquest divendres en manifestar la seua sorpresa i indignació per la llibertat provisional per als integrants de La Manada i han demanat més formació sobre violència de gènere i sexual, així com la reforma del Codi Penal. La portaveu de l’Executiu, Isabel Celaá, ha dit que el Govern es fa eco de l’alarma social i de la preocupació de les dones, que "protegirà", i ha assenyalat que "els fets provats són gravíssims". En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Celaá ha explicat que l’Executiu està estudiant "com fer" que els serveis jurídics es personin com parteix en defensa de les víctimes de delictes sexuals, encara que en el cas de la jove de La Manada ja no és possible.

Des del PSOE, la seua vicesecretària general, Adriana Lastra, ha defensat que "tots els operadors jurídics necessiten formació en violència de gènere i violència sexual" i ha considerat que és una "mala notícia política i jurídica".

Les reaccions del PP han vingut de part de les dos candidates a la presidència del partit. Així, la secretària general, María Dolores de Cospedal, ha dit que "com a dona" se sent "profundament decebuda i molt frustrada" i ha considerat que és el moment d’abordar la reforma del Codi Penal. L’altra candidata, Soraya Sáenz de Santamaría, ha advertit que no es pot donar el missatge que un delicte "tan greu" com el que han comès els delinqüents de La Manada "surt barat".

De "mala notícia" ha qualificat la resolució el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, que ha assegurat que queda de manifest que "el Dret no funciona".

També responsables polítics autonòmics han reaccionat a la posada en llibertat dels membres de La Manada com el lehendakari, Iñigo Urkullu, que ha advocat per la reforma del Codi Penal perquè aquest tipus d’agressions siguin interpretades com a violació i no com a abús.

El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, ha reconegut que "mentiria" si digués que no està "sorprès", encara que ha incidit en la independència del poder Judicial i en l’acatament de les sentències. "Quan el temps dels jutges no és entès pel del carrer, tenim un problema", ha advertit el president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, en tant que el d’Astúries, Javier Fernández, ha expressat la seua solidaritat amb la víctima i amb totes les dones que també ho són.

La vicepresidenta del Govern valencià, Mónica Oltra, ha afirmat tenir "la mateixa estupefacció i indignació" que la ciutadania i ha constatat una "falta preocupant" de formació en perspectiva de gènere. "Indignació" i "incomprensió absoluta" davant de la decisió judicial ha mostrat la vicepresidenta de Cantàbria, Eva Díaz, com a la consellera de Justícia de la Junta d’Andalusia, Rosa Aguilar, ha considerat que el Codi Penal requereix una reforma "amb tranquil·litat però sense pausa".

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet una crida a les institucions a "revisar el que s’hagi de revisar" en la legislació vigent per evitar "missatges d’impunitat" davant d’una "violació múltiple".

Pel seu costat, portaveus d’associacions professionals de jutges i el vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) José María Macías han demanat respecte per als jutges que han decretat la llibertat dels integrants de La Manada en una interlocutòria ajustada a la legalitat i "raonada" i han subratllat el nivell de formació dels jutges en perspectiva de gènere.

Des de l’àmbit sindical, el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, ha opinat que "no hi ha cap explicació jurídica" per a la decisió sobre La Manada. Segons el parer de CC.OO., només pot entendre’s "com un clar desafiament al sentit comú de la democràcia", alhora que ha alertat que "assistim a un nou pas de rosca que colpeja amb més força que mai la dignitat de les dones".

Una petició oberta a Change.org perquè els cinc membres de La Manada segueixin en presó preventiva mentre el Tribunal Suprem resol recurs ha aconseguit gairebé 600.000 de firmes en menys de 24 hores. La decisió judicial ha motivat també la convocatòria de concentracions a nombroses ciutats, com la d’ahir a Lleida.