Urkullu i Sánchez pacten negociar sobre competències i atansar presos

El president del Govern central, Pedro Sánchez, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, van pactar ahir crear dos comissions bilaterals, una per atansar els presos d’ETA, encara que no a curt termini, i una altra per gestionar el traspàs de trenta-set competències pendents a l’Estatut de Gernika. Després d’una reunió de gairebé dos hores, el lehendakari va defensar en una roda de premsa que aquest és el moment d’“avançar cap a la normalitat” de la política penitenciària, malgrat que va dir entendre les “cauteles de Sánchez en relació amb les víctimes del terrorisme”. Malgrat tot, va admetre que no s’ha fixat un calendari per a la modificació d’aquesta política dirigida a “superar les mesures d’excepcionalitat, evitar el desarrelament social de les persones penades i facilitar-ne la reinserció”.

Urkullu va informar que el pròxim mes de juliol es convocarà la comissió mixta de Transferències, en què es materialitzarà el traspàs de les línies de ferrocarrils de Bilbao-Basauri i d’Alonsotegi-Barakaldo. La resta de transferències es deixaran per més endavant. D’altra banda, Urkullu va plantejar “explorar la via d’una convenció constitucional” per interpretar “l’esperit originari de la Carta Magna, encara que no va confirmar la participació del PNB en la comissió d’estudi, creada a instàncies del PSOE, per modernitzar l’Estat autonòmic. Per la seua part, des del Govern espanyol es va elogiar l’agenda “molt pràctica” amb què Urkullu es va presentar a la reunió i es va assegurar que la conversa amb Sánchez va ser “molt franca” i que els dos van coincidir en la necessitat de rebaixar l’actual nivell de conflictivitat. “Bona sintonia durant aquesta primera trobada i voluntat per treballar junts per la convivència del nostre país”, va escriure el president al seu compte de Twitter. La secretària general del PP basc, Amaya Fernández, va advertir Sánchez que el seu partit interpretarà com “una concessió” un atansament dels presos. La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, va considerar que es tracta d’un pagament de la “hipoteca” que van contreure els socialistes amb el PNB durant la moció de censura.