El Superior de Justícia diu que no es pot considerar víctimes de delictes d'odi a policies de l'1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat no admetre la querella per incitació a l’odi que la Fiscalia va presentar contra el diputat d’ERC Ferran Civit pels seus tuits contra policies de l’1-O, en entendre que només són delicte les expressions d’hostilitat a col·lectius "vulnerables". En una interlocutòria, la sala civil i penal del TSJC acorda no investigar la querella de la Fiscalia i recorda que, segons el Codi Penal, "no qualsevol col·lectiu o grup social de persones" pot ser víctimes de delictes d’odi, sinó només aquells que "puguin considerar-se vulnerables".

La resolució del TSJC marca un precedent jurídic rellevant per a les nombroses diligències que s’han obert a Catalunya per missatges d’hostilitat contra els cossos i forces de seguretat, especialment en els últims mesos, arran del procés independentista i les càrregues de l’1-O.

La Fiscalia es va querellar contra Civit per cinc missatges de Twitter que va publicar entre els dies 2 i 3 d’octubre, en els que instava als hotels a no allotjar els policies desplegats per impedir el referèndum, els anomenava "forces d’ocupació" i detallava els establiments de Lleida on s’allotjaven agents que van intervenir durant l’1-O. En la seua interlocutòria, del qual ha estat ponent el magistrat Carlos Ramos, el TSJC es remet a la redacció del Codi Penal sobre delictes d’odi, així com a les decisions marc europees en relació amb aquest tipus d’infraccions penals o els tractats internacionals que van inspirar la norma.

L’alt tribunal català conclou que "no qualsevol col·lectiu o grup social de persones pot ser víctima" de l’article 510 del Codi Penal sobre incitació a l’odi, "que per la seua pròpia definició típica només pot referir-se a aquells que puguin considerar-se vulnerables i s’identifiquin com a tals per raó d’alguna condició personal o social". Per al TSJC, no constitueix delicte d’odi qualsevol expressió d’hostilitat difosa contra un determinat col·lectiu o grup, "encara que sigui clarament ofensiva i pertorbadora de la pau social i l’ordre públic".

En aquest sentit, recorda la interlocutòria que només poden ser perseguides per delictes d’odi les afirmacions "que encaixin en la prohibició constitucional de discriminació i el conseqüent principi que proclama la igualtat de totes les persones davant de la llei", amb independència del seu "lloc i circumstàncies de naixement, raça, sexe, orientació sexual, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social". Aquest tipus de motivacions, aclareix la interlocutòria, "són les que veritablement constitueixen l’amenaça a la convivència, a la cohesió i a la pau social que el legislador ha provat de prevenir mitjançant la tipificació d’aquesta conducta".

Segons l’opinió del TSJC, això no impedeix que aquelles expressions contra policies en ocasió de l’exercici de les seues funcions poden constituir una proposició per delinquir o provocació per a la comissió d’un delicte o d’apologia del mateix, entre ells els d’atemptat i residència greu als agents de l’autoritat o les injúries o amenaces greus a les forces i cossos de seguretat.

D’altra banda, l’alt tribunal català considera que les expressions publicades per Civit tampoc reuneixen les característiques per encaixar en un delicte d’odi, ja que "anaven dirigides genèricament contra la policia" i proposaven "a la generalitat de persones que poguessin llegir els seus missatges" d’actuar de tres formes diferents: fent soroll a la nit davant dels hotels que allotjaven policies, donar publicitat negativa dels mateixos i "no facilitar-los res".

A més, el TSJC insisteix que no consta que els missatges "hagin tingut alguna repercussió o efecte pràctic per als policies o per als establiments hotelers" i considera una qüestió "quimèrica i irrealitzable" que Civit ostenti algun poder per limitar la llibertat de circulació i de residència dels agents a Catalunya.

La sala recorda que, a la pràctica, el delicte d’odi només s’ha aplicat a la justícia espanyola en el cas de discriminacions motivades per raons de sexe, gènere o orientació i identitat sexual i contra els immigrants, els catalans, els jueus o determinats col·lectius polítics o ideològics relacionats amb el racisme.