La Unió Europea acorda la creació voluntària de centres per a immigrants

Els líders de la Unió Europea (UE) han assolit aquesta matinada un acord per crear de forma voluntària als Estats membres centres "controlats" per separar els refugiats, amb dret a romandre als Vint-i-vuit, dels immigrants econòmics, que serien tornats als seus països d’origen. Per tant, quan les persones arribin al territori comunitari seran internades en aquestes instal·lacions fins decidir si se’ls atorga l’estatus de protecció o no.

La reubicació dels refugiats des d’aquests centres a diferents Estats membres també serà voluntària per als Vint-i-vuit. "Al territori de la UE, els qui són salvats (del mar), d’acord amb el Dret Internacional, han de ser atesos, sobre la base d’un esforç conjunt, mitjançant el seu traspàs a centres controlats establerts en Estats membres, només de forma voluntària, on un processament ràpid i segur permetria, amb total suport de la UE, distingir entre irregulars i refugiats", diuen les conclusions. Respecte a les plataformes de desembarcament en països tercers, els líders es mostren més imprecisos.

"El Consell Europeu demana al Consell (de la UE) i a la Comissió d’explorar ràpidament el concepte de les plataformes de desembarcament regional, en estreta cooperació amb països tercers rellevants, així com amb l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats i l’Organització Internacional per a les Migracions", afirmen els caps d’estat i de Govern. Afegeixen que aquestes plataformes haurien d’operar "distingint situacions individuals, amb total respecte del Dret Internacional i sense crear un efecte crida".

Els Vint-i-vuit no van fer mencions directes a països, ja que aquests Estats han abans de donar el seu consentiment a la instal·lació d’aquestes infraestructures als seus territoris.

Davant del recent increment de les arribades per la Mediterrània Occidental, els líders assenyalen que la Unió Europea "donarà suport financerament i d’altres formes a tots els esforços dels Estats membres, especialment Espanya, i països d’origen i trànsit, en particular Marroc, per prevenir la immigració il·legal". Així mateix, després del succeït amb el vaixell de l’ONG alemanya "Lifeline", recalquen que totes les naus que operen a la Mediterrània "han de respectar les lleis aplicables i no obstruir les operacions dels guardacostes libis".

A més, demanen esforços addicionals per implementar l’acord migratori amb Turquia i es comprometen a transferir 500 milions d’euros al fons fiduciari de la UE per a l’Àfrica i insten els països a realitzar aportacions addicionals. Sobre els moviments secundaris, aquells que es realitzen països com Alemanya des dels Estats membres als quals arriben els demandants d’asil, diuen que "posen en risc la integritat del Sistema Común Europea d’Asil i Schengen", i exigeixen als països prendre mesures legislatives i administratives per frenar aquests moviments.

Quant a la reforma del sistema d’asil europeu, les conclusions destaquen el progrés aconseguit|reeixit en els últims mesos.

La reunió va començar a les 15.00 hora local (13.00 GMT) i es va prolongar durant més de tretze hores, nou de les quals es van dedicar al debat migratori, sota l’amenaça d’un possible veto d’Itàlia i les reticències del grup de Visegrado (Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia). De fet, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, va decidir bloquejar totes les conclusions de la primera jornada de la cimera fins assolir un acord satisfactori per al país transalpí en matèria d’immigració, doncs es necessita la unanimitat dels Vint-i-vuit socis de la UE per aprovar-les.

En la primera sessió de treball es van abordar els avenços en les polítiques de seguretat i defensa, la situació del comerç global després de la imposició d’aranzels per part dels Estats Units, el marc financer plurianual per al període 2021-2027 i la demolició de l’avió MH17 a l’est d’Ucraïna el 2014.

Els líders de la UE, d’altra banda, van acordar prolongar sis mesos més les sancions econòmiques a Rússia pel seu paper en la crisi separatista a l’est d’Ucraïna i per no haver aplicat prou els acords de pau de Minsk. Fonts europees van indicar que hi havia acord entre la resta d’Estats per aprovar les conclusions sobre aquests punts i que, en vista del bloqueig italià, els líders van debatre durant més de 30 minuts el procediment que es podia seguir en aquest cas. A la seua sortida de la reunió, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, va dir que "Itàlia ja no està sola", i, amb rostre victoriós, amb l’esborrany de conclusions en mà, es va mostrar satisfet davant dels mitjans de comunicació. També va fer una lectura positiva del pacte assolit i les mesures de "solidaritat" el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que va dir que "no és el millor dels acords, però que és important i camina en la direcció de donar una resposta europea a un desafiament europeu com la immigració". Igualment, tant el president francès, Emmanuel Macron, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, van destacar la solució europea trobada, un acord que en el cas d’Alemanya la cap del seu Govern confia que convenci els seus socis de Govern.