Condemnat a 7 anys 'Luigi', l'exdiputat del PSC líder de la trama Pretòria

L’Audiència Nacional ha condemnat a 7 anys i 1 mes de presó a l’exdiputat del PSC i líder de la trama Pretòria, Luis Andrés García, "Luigi", així com a uns altres 5 anys i 8 mesos a l’exalcalde de Santa Coloma de Gramanet Bartomeu Muñoz per corrupció urbanística en municipis catalans entre els anys 2002 i 2009. La sentència del cas Pretòria condemna a un total d’onze persones, entre elles l’exsecretari de Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta i l’exconseller de Economía Maciá Alavedra, ambdós de CiU, que van arribar a un acord amb la Fiscalia i han estat sentenciats a gairebé 2 anys de presó cada un i multes de 5,8 i 3,2 milions d’euros, respectivament.

Aquest cas gira entorn d’operacions urbanístiques desenvolupades durant els anys 2002 a 2009 a les localitats de Santa Coloma de Gramenet, San Andrés de Llavaneras i Badalona, que van ser manipulades pels acusats per embutxacar-se milions d’euros, bé directament o bé a través de mitjancers o testaferros.

La sentència de la secció segona, amb Concepción Espejel com a ponent, els condemna per delictes de tràfic d’influències, prevaricació administrativa, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals.

La pena més alta ha recaigut en Luigi, per a qui la Fiscalia demanava 13 anys de presó i que també haurà de pagar la multa més gran, de 14,1 milions d’euros.

Li segueix Muñoz (5 anys i 8 mesos), el considerat número dos de Luigi, Manuel Valera (2 anys i 3 mesos), l’empresari Josep Singlá (1 any i 10 mesos) i l’exregidor d’Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco, qui no ha estat condemnat a presó, sinó a 8 anys i mig d’inhabilitació.

A més de Prenafeta i Alavedra, també van arribar a un acord uns altres quatre acusats: l’esposa de Prenafeta, María Lluísa Mas, i els testaferros de Alavedra Philip Mc Mahan i Glòria Torres, condemnats els tres a 6 mesos de presó; i l’empresari Manuel Carrillo, sentenciat a 5 mesos i 29 dies substituïbles per multa. La resolució acorda el comís dels guanys il·lícits obtinguts en les tres operacions urbanístiques jutjades -Pallaresa, Niesma i Badalona- que van ascendir a un total de 5.886.925 euros.

Igualment dicta el comís dels dons rebuts per Muñoz, d’1.144.724,55 euros, i dels guanys il·lícits obtinguts per Alavedra -3.243.103 euros- i per Prenafeta -5.193.170 euros. A tots els acusats els jutges els apliquen l’atenuant de dilacions indegudes, ja que han transcorregut 8 anys i 8 mesos des que es va produir l’operació Pretòria fins la sentència.

La resolució relata com entre els anys 2002 i 2009 els condemnats van participar en operacions urbanístiques a les tres localitats barcelonines que, en lloc d’afavorir l’interès públic, buscaven l’obtenció d’elevats rendiments econòmics per a promotors i inversors particulars, la qual cosa|allò que les propoció importants beneficis i comissions. Els sentenciats, diu, van ingressar aquests guanys "en els seus patrimonis, o bé directament o bé canalitzats a través de mitjancers, testaferros o societats administrades o controlades de fet pels mateixos". Descriu el paper de Luigi, que, com a diputat del PSC entre 1980 i 1988, va mantenir relacions personals i d’antiga militància política amb diversos càrrecs públics que li permetien actuar com a "aconseguidor", "facilitador" o "mitjancer".

"Luigi", afirma la sentència, va idear o va liderar aquestes operacions, una d’elles l’operació Pallaresa a Santa Coloma, on la seua amistat amb l’alcalde li va permetre dirigir de fet les adjudicacions públiques. Així, per indicació de l’alcalde, "Luigi" despatxava de manera habitual "amb els tècnics municipals, obtenia informació directa sobre l’estat dels expedients i orientava el sentit dels informes perquè fossin favorables a les decisions preteses, fonamentalment en els relatius a modificacions urbanístiques."

A San Andrés, Luigi va influir sobre el regidor d’Urbanisme per dirigir la modificació urbanística produïda a les finques de l’anomenada operació Niesma, mentre que a Badalona va exercir la seua influència sobre el conseller de la societat pública Marina Badalona. Ho va fer en aquest últim cas, relata la sentència, perquè una finca edificable situada en un lloc estratègic del port passés en mans d’inversors particulars que van obtenir una gran plusvàlua en la seua revenda. Segons el tribunal, per aconseguir aquests guanys il·legals els condemnats "van eludir els principis rectors que haurien d’haver presidit l’actuació d’una Administració Pública en una matèria especialment transcendent i delicada, com és la d’urbanisme."

Van adoptar, abunda, "decisions sense que existissin als expedients informes tècnics rigorosos i objectius que emparessin les modificacions preteses" i van desplegar així "una actuació reiterada, més encara, habitual, dirigida inequívocament a un afavoriment intolerable cap a determinats particulars".