Serret diu que la situació legal no afecta l'oficina de la Generalitat a Brussel·les
La nova delegada de l’oficina de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les, l’exconsellera Meritxell Serret, va assegurar aquest dilluns que l’eventual emissió d’una tercera euroordre contra ella "no tindria per què impedir en cap moment el desenvolupament de les funcions d’aquesta delegació".
"Ara mateix sóc una ciutadana lliure i, si arriba una tercera euroordre, faré els tràmits que correspongui judicialment", va explicar la lleidatana en declaracions a la premsa després del seu nomenament a l’oficina de la Generalitat a Brussel·les, a la que va acudir el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall.
En ser preguntada per les dificultats que la seua situació legal podria plantejar per a l’acompliment del seu càrrec, la nova representant de la Generalitat a Brussel·les va assegurar que la seua intenció és "garantir que la delegació sigui present en tots els espais i àmbits que li correspon".
Per la seua part, Ernest Maragall va destacar que el nomenament de Serret és "el nomenament legítim per part d’un Govern legítim al capdavant d’una institució legítima i la funció de la qual està perfectament institucionalitzada" i va demanar que la nova representant se la jutgi "per les seues decisions, les seues actuacions i la seua activitat".
"Tot nomenament té una possible interpretació en termes polítics però, en qualsevol cas, com a representació internacional, l’oficina de la Generalitat té la responsabilitat explícita i l’obligació de defensar l’interès general del país que representen", va concloure el conseller d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya.
Meritxell Serret va exercir el càrrec de consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat entre gener de 2016 i octubre de 2017, quan el seu càrrec va ser revocat en virtut de l’article 155 de la Constitució espanyola; moment en què es va escapar a Brussel·les juntament amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i uns altres tres exconsellers.
Des d’aleshores, Serret ha estat objecte de dos euroordres: en la primera d’elles va ser acusada de delictes de rebel·lió, sedició i malversació, però el jutge del Tribunal Supremo Pablo Llarena la va retirar abans que la Justícia belga conclogués el tràmit.
En la segona ordre de detenció europea Serret va ser acusada de malversació i desobediència, però la Justícia belga va desestimar la seua tramitació per "un defecte de forma".