Del pacte fiscal a la república catalana, sis anys de reunions a Moncloa

Les entrevistes entre els successius presidents del Govern i els de la Generalitat mai no han estat fàcils; la d’avui, primera que mantenen Pedro Sánchez i Quim Torra, s’inscriu en una seqüència que va començar el 2012 i en la qual s’ha passat de la proposta de pacte fiscal al "república sí o sí" amb la que acudeix el president català a la Moncloa.

Aquestes reunions gairebé sempre han tingut més d’escenificació que de veritable negociació, ja que en la relacions entre el Govern central i la Generalitat sempre hi ha hagut molta trobada "discreta" en els que s’ha entrat més en matèria.

1 de febrer de 2012

Un mes i mig després d’haver pres possessió com a president del Govern, Mariano Rajoy va rebre el president de la Generalitat, Artur Mas, a La Moncloa.

Es tractava llavors d’una presa de contacte i pesava sobre aquesta reunió la crisi econòmica pel que Artur Mas va anar a aquesta cita deixant en segon pla la seua proposta de pacte fiscal que havia estat el principal reclam electoral el 2010.

De fet, tretze dies després d’aquella reunió CiU i PPC tancaven un acord pel qual els populars donaven suport als pressupostos de la Generalitat.

Tanmateix, les negociacions sobre els Pressupostos Generals de l’Estat d’aquell any, els pressupostos "de les retallades", van suscitar els primers problemes i a l’abril el Parlament de Catalunya aprovava diverses resolucions denunciant que Catalunya patia "un espoli fiscal" i en les quals es demanava un pacte fiscal en la línia del concert econòmic basc.

20 de setembre de 2012

Així les coses i amb Catalunya anunciant un recurs davant del Tribunal Constitucional pels nous ajustaments aprovats pel Govern central, Rajoy i Mas van tornar a reunir-se.

El president de la Generalitat va posar sobre la taula el pacte fiscal i la multitudinària manifestació independentista de la Diada, però Rajoy, encara que es va mostrar disposat a revisar el model de finançament autonòmic, va rebutjar de ple el pacte fiscal en considerar-lo incompatible amb la Constitució.

Artur Mas va sortir de la Moncloa i es va desplaçar a la seu de la Generalitat a Madrid per comparèixer davant dels mitjans i anunciar l’adopció de mesures atès que el Govern d’Espanya havia malgastat "una oportunitat històrica"; cinc dies després va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions.

Amb el Govern CiU-ERC les relacions es van continuar enrarint amb plantejaments independentistes cada vegada més radicals i declaracions de dirigents del Govern com la polèmica afirmació del llavors ministre d’educació, José Ignacio Wert, que calia "espanyolitzar" els alumnes catalans.

El 2013 va transcendir una reunió secreta entre Rajoy i Mas i ambdós van coincidir en diversos actes a Madrid i Catalunya, una vegada que el Parlament ja havia aprovat una declaració sobiranista -suspesa pel Tribunal Constitucional-, s’havia constituït el pacte nacional pel dret a decidir a Catalunya i s’havia anunciat un consulta sobiranista per al 9 de novembre de 2014.

30 de juliol de 2014

Mariano Rajoy i Artur Mas es reuneixen a Moncloa i el tema central és la consulta del 9 N.

"Ni es pot celebrar ni se celebrarà", li diu el cap de l’Executiu el president de la Generalitat; "No hi ha pla B". Només es donarà una solució "estable" i "duradora" a través d’una consulta, li respon Mas.

Al marge de la falta d’acord sobre la consulta, el president de la Generalitat va acudir a la reunió amb un document de 23 propostes dividides en sis àmbits: econòmic, infraestructures, social, administracions públiques, lingüístic i cultural, i altres temes, que Rajoy es va comprometre a estudiar "amb ànim constructiu".

El Tribunal Constitucional va suspendre de forma cautelar la consulta del 9 N, però aquesta es va celebrar i, segons la Generalitat, el 80,9 per cent dels qui van participar en ella van optar per la independència.

20 d’abril de 2016

Mariano Rajoy rep Carles Puigdemont, president de la Generalitat des de gener després del veto de la CUP a la candidatura d’Artur Mas.

Puigdemont es presenta en la Moncloa amb una ponència en marxa en el Parlament per tramitar les lleis de "desconnexió" amb l’Estat i amb un document amb 46 propostes -exactament el doble de les presentades per Artur Mas- la primera de les quins és "la resposta política a un mandat democràtic" o, dit d’una altra forma, la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

Rajoy va dir estar disposat a estudiar 45 de les 46 mesures, totes tret del referèndum, i des d’allà la cosa va ser a pitjor:

La majoria independentista en el Parlament va continuar adoptant decisions que sistemàticament eren recorregudes pel Govern i declarades il·legals pel Tribunal Constitucional.

L’1-0, la Declaració Unilateral d’Independència, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la fugida de Puigdemont i alguns exconsellers, l’empresonament d’altres, les eleccions de desembre de 2017 amb una nova majoria independentista i l’acord per elegir Quim Torra quan estava a punt d’expirar el termini i Catalunya semblava abocada a noves eleccions, resumeixen la tensió dels últims mesos.

Avui el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, en la seua primera reunió, pretenen rebaixar aquesta tensió, encara que ambdós parteixen de postures que semblen irreconciliables: mentre Torra explicarà com pensa culminar l’exercici del dret d’autodeterminació a Catalunya, Sánchez li recordarà que aquest dret no existeix a la Constitució Espanyola.