SEGRE

ÀSIA RESCAT

Finalitza amb èxit el rescat dels tretze atrapats a la cova tailandesa

Els últims quatre nens i l’entrenador que liderava el grup van sortir ahir de la gruta de Tham Luang || Revelen que van ser sedats abans de ser alliberats

Una ambulància surt del complex de la cova de Tham Luang, a Tailàndia.

Una ambulància surt del complex de la cova de Tham Luang, a Tailàndia.REUTERS / SOE ZEYA TUN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els equips de rescat, amb bussejadors de diversos països, van aconseguir finalment l’impossible a Tailàndia al rescatar amb vida els dotze nens i l’entrenador que van quedar atrapats a la gruta de Tham Luang el 23 de juny. Quatre dels escolars van sortir de la cova diumenge, quatre més dilluns i la resta ho va fer ahir dimarts. Ekapol Chantawong, l’entrenador dels menors, que tenen entre 11 i els 16 anys i juguen a l’equip juvenil de futbol Senglars Salvatges, va ser l’últim a abandonar la caverna a les 18.48 hora local. “Vam fer possible l’impossible”, va anunciar entre aplaudiments Narongsak Ossottanakorn, portaveu oficial de la missió, a periodistes de tot el món congregats a la zona. El país sencer va seguir minut a minut el desenvolupament del rescat amb l’esperança posada que el grup sortís amb vida de l’interior de la muntanya, com finalment va succeir.

“No sabem si això ha estat un miracle, ciència o no sé què. Els tretze senglars salvatges estan fora de perill fora de la cova”, van publicar a Facebook els cossos d’elit de la Marina tailandesa, els quals van ser ajudats per un contingent de voluntaris internacional.

Els dotze menors i l’entrenador, de 26 anys, es van internar a la gruta després d’un entrenament de futbol, quan una sobtada tempesta va començar a inundar la cavitat i els va tallar la sortida.

El grup va haver d’aprendre a bussejar en qüestió de dies, una tasca difícil si es té en compte que molts no sabien nadar. Dos bussejadors, un davant i un altre darrere, van acompanyar cadascun d’ells per un laberint de galeries parcialment inundades, amb desnivells i visibilitat nul·la. Cada rescatat, que va ser sedat prèviament, portava una màscara que li cobria la cara amb què respirar més fàcilment i que li permetia parlar amb els bussejadors, els quals li anaven indicant què fer. El grup va seguir una guia estesa, però una part important del trajecte va ser sota l’aigua, i es va agafar un descans al campament intermedi a 2,5 quilòmetres de l’entrada. La dificultat de l’operació va quedar patent amb la mort dijous passat d’un exmembre dels grups d’elit de la marina al quedar-se sense aire en una immersió.

tracking