CRONOLOGIA. El procés alemany a Puigdemont

La decisió de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein d’extradir l’expresident català Carles Puigdemont només per malversació i no per rebel·lió, davant el criteri de la fiscalia i el Tribunal Suprem espanyol, és un pas clau en el procés legal, però en absolut l’últim.

EUROORDRE

El jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem espanyol va reactivar el 23 de març l’Ordre Europea de Detenció i Entrega (euroordre) contra Puigdemont quan el líder independentista es trobava a Finlàndia. Puigdemont, marxat de la Justícia espanyola des que va fugir a Bèlgica l’octubre passat, estava processat a Espanya per rebel·lió i malversació de fons públics en relació amb l’organització del referèndum il·legal de l’1 d’octubre.

dETENCIÓ

La policia alemanya, en compliment de l’euroordre, va detenir Puigdemont el 25 de març poc després que travessés la seua frontera amb Dinamarca al seu camí cap a Bèlgica, i el va conduir a la presó de Neumünster.

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA

El dilluns 26 de març, el jutjat de primera instància de Neumünster va determinar que Puigdemont havia de romandre a presó de forma provisional. Alhora, la Fiscalia General de l’estat federat de Schleswig-Holstein estudiava el cas, sense pronunciar-se sobre el fons de la petició espanyola.

PETICIÓ DE LA FISCALIA

Després de nou dies d’anàlisi, la Fiscalia va presentar el 3 d’abril, davant de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, un escrit en el qual va demanar que Puigdemont fos extradit a Espanya per malversació de fons públics i rebel·lió, delicte aquest últim que va considerar equiparable al d’alta traïció del Codi Penal alemany. La Fiscalia va sol·licitar a més que el polític romangués a presó per risc de fuga.

PRIMERA DECISIÓ DE L’AUDIÈNCIA

L’Audiència Territorial va descartar el 5 d’abril el càrrec de rebel·lió i va decretar la llibertat sota fiança de 75.000 euros de Puigdemont, que havia romàs dotze dies a la presó de Neumünster.

AMPLIACIÓ DE L’EUROORDRE

El jutge Pablo Llarena va enviar abundant documentació nova a l’Audiència territorial de Schleswig-Holstein, i va plantejar la possibilitat que, en lloc de per un presumpte delicte de rebel·lió, se l’extradís per alteració de l’ordre públic.

SEGONA DECISIÓ DE L’AUDIÈNCIA

L’Audiència de Schleswig-Holstein va mantenir el seu rebuig el 22 de maig a la inclusió del càrrec de rebel·lió en el procés d’extradició, en contra del criteri de la Fiscalia, que ho havia sol·licitat el 9 de maig.

INFORME DEFINITIU DE LA FISCALIA

L’1 de juny, la Fiscalia de Schleswig-Holstein va mantenir, en un nou escrit a l’Audiència Territorial, la petició d’extradició per rebel·lió i malversació, seguint l’argumentació espanyola. A més, va insistir i va sol·licitar de nou que el líder independentista ingressés a presó per considerar que persistia el risc de fuga.

DECISIÓ FINAL DE L’AUDIÈNCIA

L’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va decidir avui finalment l’extradició de Carles Puigdemont, encara que només pel càrrec de malversació i descartant el de rebel·lió, en contra del sol·licitat per la fiscalia i el jutge Pablo Llarena i va confirmar que pot seguir en llibertat.

RECURS DE LA DEFENSA

No hi ha recurs de la fiscalia davant de la decisió de l’audiència, però la defensa de Puigdemont sí que pot apel·lar a una instància superior. Cabria un recurs davant del Tribunal Suprem o, com ja va indicar l’equip alemany d’advocats, una iniciativa davant del Tribunal Constitucional. El TC va confirmar a Efe a través del seu viceportaveu, Jennifer Holm, que és teòricament possible que la defensa de Puigdemont presenti un recurs sempre que argumenti la "violació de drets fonamentals". El Constitucional tindria la potestat de deixar temporalment sense efecte el fallo de l’Audiència mentre estudia el cas.

AUTORITZACIÓ POLÍTICA

L’estat federat de Schleswig-Holstein i, més concretament el seu ministeri de justícia, té a les seues mans l’autorització final de l’extradició. Aquest pas és merament formal, però la defensa alemanya de Puigdemont ja ha exigit l’Executiu que, arribat el cas, pari el procés. Segons el seu parer, atesa la seua rellevància, hauria de ser la ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, i no la responsable d’aquesta cartera a Schleswig-Holstein, que tingués l’última paraula.