Roger Torrent garanteix que el Parlament no forçarà els diputats a renunciar a la seua acta

El president del Parlament, Roger Torrent, vol que la institució respongui a la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que apunta a la suspensió de sis diputats independentistes amb una fórmula que garanteixi que no s’alterin les majories i que no s’hagi de renunciar a cap escó.

En una entrevista a l’ACN, Torrent va assegurar ahir que no es concretarà la manera d’abordar la suspensió fins que la Mesa rebi l’informe encarregat als lletrats, previsiblement abans de matí, però en tot cas, el president assegura que “qualsevol decisió que es prengui s’ha de basar en dos premisses irrenunciables: no permetre que s’alterin les majories parlamentàries per part d’un jutge o un tribunal, i que no es faci renunciar a l’acta cap diputat”.

Els CDR desconvoquen l’ocupació de la Model “per tornar als pobles i teixir el poder popular”

En aquest sentit, Torrent va demanar que la resposta que es doni a la interlocutòria de Llarena es concreti amb molt consens. “A mi m’agradaria la màxima unitat política possible, desbordant fins i tot la majoria parlamentària que dóna suport al Govern,” va assenyalar. En qualsevol cas, el president afirma que la mesura concreta a prendre es debatrà a la Mesa de demà i allà es parlarà de la resposta que s’ha de donar a una interlocutòria que fa créixer el relat fictici i la mentida que es construeix en acusacions falses”.

El president del Parlament també va criticar que Llarena parli de la possibilitat de nomenar un diputat substitut. “La fórmula que proposa és un despropòsit jurídic i polític des de la perspectiva de la defensa dels drets polítics i civils dels diputats i dels ciutadans que els han votat”, va assegurar.

D’altra banda, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha sol·licitat el trasllat a la presó de Mas d’Enric, el centre penitenciari del Catllar, al Tarragonès. Serveis penitenciaris ha autoritzat el trasllat, que es farà efectiu aquesta setmana. Forcadell va arribar a la presó de Puig de les Basses, a Figueres, el 4 de juliol passat.

En un altre ordre de coses, els Comitès de Defensa de la República (CDR) van desconvocar ahir l’ocupació de l’antiga presó de la Model de Barcelona, on van passar la nit després que entressin dissabte a la tarda. Van assegurar que aquesta decisió és “per tornar als barris, pobles i ciutats a continuar teixint poder popular”.

L’Ateneu Barcelonès serà l’escenari avui a la tarda de la presentació del manifest d’aquest moviment impulsat per Puigdemont al costat de Torra i Sànchez, que en els propers mesos celebrarà una convenció per definir-se, a l’espera de si s’acaba convertint en un partit, un aspecte que encara no s’ha discutit.

Dissabte passat, en una reunió en un hotel de Barcelona abans de la manifestació independentista, Puigdemont –per videoconferència–, Sànchez –a través d’una carta de presó– i Torra van comunicar a la majoria de membres de la candidatura de Junts per Catalunya la intenció de posar en marxa aquest moviment.

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va asseverar ahir que l’executiu “estén la mà al PSC” per arribar a consensos, però li va reclamar que reconegui que ser “còmplice de la repressió i agent actiu del 155” no era el camí per abordar la situació a Catalunya.

En una entrevista amb Efe, Artadi va obrir la porta a acords “més amplis” que excedeixin el perímetre de la majoria independentista del Parlament (JxCat, ERC i CUP), sobretot amb els Comuns, ja que coincideixen en la defensa dels “drets polítics i civils” dels sobiranistes processats i en el dret a decidir de Catalunya.

Però, després de la reunió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, Artadi també va ampliar el ventall al PSC, encara que ha deixat clar que sempre “dependrà de l’actitud” dels socialistes.

Artadi va asseverar que des del Govern “han estès la mà des del primer dia al PSC”, malgrat el suport dels socialistes a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, per això el veu “còmplice de la repressió”.

El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va fer ahir una crida des de Barcelona a no reconèixer “cap superioritat moral” a l’independentisme i va advertir que “el Dret Internacional no dóna suport al dret a l’autodeterminació, tret que es tracti d’una situació colonial”. Borrell va clausurar ahir unes jornades sobre La democràcia constitucional al segle XXI, organitzades per l’entitat Societat Civil Catalana (SCC). En la seua intervenció, l’actual titular d’Exteriors socialista va elogiar el partit SCC per haver estat “un instrument important per reflectir la pluralitat de la societat catalana”. Borrell va llançar aquest missatge als assistents: “No hem de reconèixer cap superioritat moral als qui defensen la independència de Catalunya. Estan en el seu dret, afortunadament estem en un país on el dret de defensar aquesta opció està reconegut. Però no són millors catalans que els que pensem que la independència no és una bona solució.”

Per la seua part, el president de la plataforma SCC, José Rosiñol, va estendre la mà a l’ANC i a Òmnium Cultural per “rebaixar la tensió” i iniciar un diàleg, després de constatar-se, segons el seu parer, que el procés independentista “és un fracàs absolut”.

L’expresident Carles Puigdemont, al costat del president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del grup de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, en presó preventiva, han impulsat un nou moviment polític “transversal” que es presentarà avui a Barcelona.