Llarena rebutja l'entrega de Puigdemont per malversació i retira les euroordres

El jutge Pablo Llarena va rebutjar ahir l’entrega de Carles Puigdemont només pel delicte de malversació com va resoldre el tribunal alemany de Schleswig-Holstein, durament criticat per ell i per la Fiscalia per la seua “falta de compromís” i “indeguda intromissió” en la justícia espanyola.

Llarena respon així a la decisió de l’Audiència alemanya que fa una setmana va resoldre a favor de la seua extradició per malversació però no per rebel·lió i, a més, retira l’ordre europea i internacional de detenció que pesava contra Puigdemont, la qual cosa significa que tindrà plena llibertat de moviments a l’estranger. Però Puigdemont no podrà tornar a Espanya, ja que aleshores seria automàticament arrestat –a l’estar vigent l’ordre de detenció espanyola– fins a passats vint anys, que és el que tarda a prescriure el delicte de rebel·lió.

Els investigats no podrien tornar a Catalunya en 20 anys, quan prescriu el delicte de rebel·lió

Puigdemont es traslladarà a Brussel·les “en els propers dies” i avançarà en el Consell de la República

El jutge també retira les ordres europees i internacionals de detenció contra els exconsellers a l’estranger Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, a banda de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Amb tot, aquestes ordres es poden reactivar en el futur i, fins i tot, dictar-ne altres de noves.

Llarena opta per aquesta decisió al considerar que les negatives de Bèlgica i Alemanya a extradir els escapats per rebel·lió, que és la base sobre la qual se sosté tot el procediment, “deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i una interlocutòria ferma de processament”. En la seua interlocutòria, el jutge denuncia “la falta de compromís del Tribunal Regional Superior de Schleswig -Holstein” amb “uns fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol”. Considera que aquest tribunal no té cap capacitat normativa ni legal ni material per anticipar un futur enjudiciament dels fets i abordar les intencions que van poder guiar Carles Puigdemont, la versió del qual –afegeix el jutge– arriba a ser considerada pels jutges alemanys com una prova definitiva, sense confrontar-la ni amb la resta de proves ni amb les acusacions d’aquest procediment.

Es dóna la circumstància que la decisió de Llarena s’ha produït el mateix dia en què la Fiscalia del Suprem s’ha oposat a la posada en llibertat dels presos preventius del procés en un escrit en el qual aprofita per criticar la “indeguda intromissió” de l’Audiència alemanya en la jurisdicció espanyola.

La Fiscalia fa pinya amb l’actuació de Llarena i assegura que la decisió de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein suposa un incompliment del marc jurídic europeu i no pot condicionar “la major o menor rellevància penal dels fets” ni la seua qualificació jurídica, ja que aquesta és competència dels tribunals espanyols. Respon així als escrits presentats per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa, Carme Forcadell i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

D’altra banda, el PSC va negar que tingués un acord amb ERC i Ciutadans estudia presentar un recurs d’empara al Constitucional si el ple parlamentari desconvocat no se celebra abans del 31 de juliol.

Igualment, el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, va celebrar com un “gran èxit” la decisió de Llarena que, segons la seua opinió, ha retirat l’euroordre per “evitar un revés” de la justícia europea, mentre que l’equip jurídic de Puigdemont a Alemanya ho va qualificar de “raonable”. Malgrat la satisfacció inicial, fonts pròximes al cercle de Puigdemont assenyalen que hauran de fer una anàlisi detallada a nivell jurídic de les conseqüències d’aquest moviment de Llarena.

Carles Puigdemont es traslladarà a Waterloo (Bèlgica) “en els propers dies”, la qual cosa permetrà avançar en el projecte del Govern de crear el Consell de la República a l’estranger, segons va explicar el portaveu de JxCat al Parlament, Albert Batet. “Estem en un canvi d’escenari. El Consell forma part del programa de Govern i amb el president a Waterloo tots els projectes que tenim començats prendran forma”, va dir.

Així mateix, Batet va demanar al president del Govern central, Pedro Sánchez, que la Fiscalia retiri els càrrecs contra els investigats.

La delegada de la Generalitat a Brussel·les i exconsellera d’Agricultura, la lleidatana Meritxell Serret, sobre la qual també pesava euroordre fins ahir, va parlar de “gran victòria jurídica” per la decisió de la Justícia alemanya de no extradir Puigdemont per un delicte de rebel·lió, i va demanar la llibertat dels presos.