Cinc anys de la tragèdia d'Angrois, entre el dolor, litigis i investigacions

Demà dimarts es compleixen cinc anys de l’accident del tren Alvia que va deixar vuitanta morts, dos dels quals estudiants a la Universitat de Lleida, a l’entrada de Santiago de Compostel·la la vigília de la Diada de Galícia.

Va ser al revolt d’A Grandeira, a Angrois, a l’extraradi de la capital gallega. Francisco José Garzón Amo, el maquinista, va reconèixer instants després de l’accident, que a més de les morts va provocar ferides a més de 140 persones, que havia entrat en aquest revolt a 190 quilòmetres per hora, més del doble de la velocitat indicada (80 km/h).

Entre els morts hi havia dos estudiants de la Universitat de Lleida

Finalment la caixa negra va establir que el maquinista va frenar set segons abans de l’impacte i que el tren circulava en el moment del descarrilament a 179 quilòmetres per hora.

El maquinista va reconèixer que just abans d’activar el fre, quan ja era massa tard, estava parlant per telèfon amb l’interventor del comboi. El lloc elegit per a la trucada va resultar fatídic, un tram de diversos quilòmetres pels quals el ferrocarril circula a 200 km/h i passa per diversos túnels i viaductes. Just abans d’aquest revolt, tanmateix, el tren hauria d’haver reduït a 80 km/h, però cap sistema va alertar de la badada el maquinista i quan se’n va adonar ja era massa tard. Aquest cinquè aniversari es produeix quan són ja set els investigats per possibles responsabilitats penals al jutjat que instrueix la causa i enmig dels treballs de la comissió d’investigació creada al Congrés per determinar si també hi va haver responsabilitats polítiques. En aquest escenari, les víctimes del sinistre reivindiquen que “la lluita serveixi d’alguna cosa” i tornaran a manifestar-se a la capital gallega, des de l’estació de tren fins a la plaça de l’Obradoiro.