Quaranta anys del miracle de la vida en una proveta

Qui els anava a dir a John i Lesley Brown, un humil matrimoni anglès el somni del qual era convertir-se en pares, que el seu afany per aconseguir-ho es convertiria en la fita més important en la història de la medicina reproductiva del segle XX.

El 25 de juliol de 1978 naixia el fruit de la perseverança d’aquests pares i l’habilitat de tres professionals, Robert Edwards, Patrick Steptoe i Jean Purdy, la mundialment coneguda com a "nena proveta", Louise Brown.

Avui, quaranta anys després, no seria més que un altre aniversari -de xifra rodona- per a Brown, convertida en esposa i mare de família amb una tranquil·la vida a Bristol (sud-est d’Anglaterra), però es tracta de l’aniversari del que ha suposat l’esperança per a milions de parelles amb problemes de reproducció.

En aquestes quatre dècades de fecundació in vitro (FIV) més de sis milions i mig de nadons han arribat al món gràcies a aquesta tècnica, en la qual l’òvul de la dona és fecundat amb els espermatozoides de l’home fora del cos de la mare.

Encara que Brown va ser la primera nena que va nàixer per FIV, no va ser el primer embaràs que es va aconseguir per aquesta tècnica, que investigadors del Regne Unit, els Estats Units, l’Índia i Austràlia van estudiar durant els anys seixanta i setanta del segle passat.

Tal com explica l’exposició "IVF: 6 Million Babies Later", que el Museu de Ciències de Londres acull fins novembre, el primer embaràs que es va aconseguir per fecundació in vitro es va produir a Austràlia l’any 1973 però, tristament, només va durar uns quants dies.

El naixement de Brown va suposar la demostració que aquests experiments, duts a terme durant anys sense èxit, a la fi donaven el seu fruit i va convertir els tres responsables del seu naixement en referents de la medicina reproductiva (el fisiòleg Robert Edwards va arribar a rebre el premi Nobel de Medicina el 2010).

La petita nounada va haver de sotmetre’s a 60 proves per assegurar que gaudia de bona salut i constatar així el triomf de la fecundació in vitro, per sorpresa dels més escèptics de l’època.

No van ser pocs els que van posar en dubte l’ètica d’aquesta tècnica que, tanmateix, va ser rebuda amb entusiasme per la premsa de tot el món, que va copar les seues portades amb la notícia de l’arribada al món de Brown.

Un procediment que s’ha convertit en habitual per a aquelles persones amb problemes per concebre un nadó, una cosa que el succeeix a una de cada sis parelles.

Des de 1991 fins 2016 s’han dut a terme més d’un milió de tractaments de FIV només al Regne Unit, una pràctica que perd eficàcia a mesura que augmenta l’edat de la dona.

En dones menors de 35 anys el percentatge d’èxit ascendeix a un 35 %; entre 35 i 37 anys a un 27 %; entre 39 i 39 a un 19 %, mentre que a partir dels 40 i fins els 42 es rebaixa a un 13%.

Tan sols un 4 % de dones que se sotmeten a aquest tractament entre els 43 i 44 anys aconsegueix tenir un nadó i amb prou feines un 2 % ho aconsegueix a partir dels 44 anys.

Un estudi presentat aquest mes en el congrés de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (Eshre) -fundat per Edwards- va revelar que Espanya es manté com el país més actiu en matèria de reproducció assistida a Europa, amb un rècord de 119.875 tractaments registrats el 2015, per davant de Rússia, França i Alemanya.

A Espanya, el primer naixement per FIV també va ser d’una nena, Victoria Anna Perea, que va arribar al món sis anys després que Brown, el 12 de juliol de 1984. Ambdues van rebre l’any passat el XIII premi "Fundación Dexeus Salud de la Dona" a Barcelona.

L’estudi recull així mateix que la tècnica d’injecció intracitoplasmàtica (ICSI) predomina sobre la de fecundació in vitro (FIV) a nivell mundial.

Quaranta anys després del naixement de Brown, els seus pares, John i Lesley, ja no estan en aquest món (van morir el 2006 i el 2012, respectivament) per veure en el que s’ha convertit el FIV, però han deixat per a la història un llegat inesborrable.