Sánchez no governarà “més enllà del que és raonable” pel gir del PDeCAT

La portaveu del Govern central, Isabel Celaá, va explicar ahir que l’Executiu de Pedro Sánchez no es planteja avançar les eleccions generals, encara que va afegir que “ningú resistirà més enllà del raonable” tenint en compte l’avís que va llançar dilluns la nova vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, que va assegurar que, després de l’assemblea dels exconvergents, la Moncloa tindrà més difícil comptar amb els seus vots al Congrés.

Així les coses, la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, va convidar la formació liderada per David Bonvehí a “treballar” conjuntament perquè “el bloqueig” no és “bo” per a ningú. Des de la Generalitat, la portaveu de l’Executiu, Elsa Artadi, va estendre la mà a Madrid per “garantir l’estabilitat de l’Estat”. No obstant, va supeditar el suport independentista al Govern socialista a la Cambra Baixa que les polítiques de Sánchez “s’encaminin a solucionar la situació política que està pendent de resoldre”.

Artadi va donar compte que, des del 13 de juliol, els sis diputats suspesos pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a l’haver estat processats per rebel·lió, entre els quals hi ha Carles Puigdemont, ja no cobren el salari com a parlamentaris per decisió de l’Oïdoria de Comptes del legislatiu català. També va manifestar que espera tancar avui l’ordre del dia de la comissió bilateral Estat-Generalitat que tindrà lloc la propera setmana.

En relació amb aquesta cimera, el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, va insistir ahir que s’hi d’abordar la situació dels presos i dels “exiliats”, així com la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Tanmateix, el ministre d’Exteriors, el lleidatà Josep Borrell, va tancar la porta a incloure aquestes qüestions en l’ordre del dia perquè aquest dret “no està reconegut enlloc”. A més, va afirmar que la Generalitat “no ha respectat el procediment que estableix la llei” per reobrir les seues delegacions a l’exterior, la qual cosa no “em deixa gaire marge de maniobra”. Igualment, va posar èmfasi que, si es tracta de “reobertures”, també es reobriran els recursos que va interposar l’Executiu de Mariano Rajoy contra aquestes.

En un altre ordre de coses, el mateix dia en què va morir a Bèlgica Pere Comín, germà de Toni Comín, que es va desplaçar a aquest país per morir al costat de la seua família després d’una malaltia i en el qual es van complir quatre mesos del trasllat de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a Suïssa, el Parlament va acordar no reprendre les sessions suspeses la setmana passada fins al mes d’octubre, alhora de la celebració del debat de política general, que és previst per als dies 2, 3 i 4 d’aquell mes.

Aquesta decisió, fruit del desacord de JxCat i ERC en relació amb què fer davant de la suspensió dels sis diputats processats per rebel·lió, va suscitar el rebuig dels grups de l’oposició, que la van titllar d’“atropellament”, en paraules de la líder de Cs, Inés Arrimadas, i de “despropòsit”, segons la socialista Eva Granados.

La Justícia veta les estelades en edificis públics i als carrers El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) va dictar ahir una sentència en virtut de la qual prohibeix als ajuntaments la col·locació de banderes estelades en edificis de l’administració local i a la via pública. D’aquesta manera, els magistrats van desestimar un recurs presentat pel consistori de Sant Cugat del Vallès contra una sentència d’un jutjat de Barcelona que li ordenava no col·locar una estelada en una plaça de la ciutat a instàncies d’una denúncia de Societat Civil Catalana. L’alt tribunal català va raonar que l’esmentada bandera “constitueix un símbol de la reivindicació independentista” l’ús de la qual “només pot ser qualificat de partidista” al no ser el “símbol oficial de cap administració territorial”. Per aquest motiu, segons la sentència, atempta contra els principis d’“objectivitat” i “neutralitat institucional”. La resolució del TSJC pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.