TRIBUNALS TERRORISME
Surt de la presó Santi Potros, ideòleg de l'atemptat d'Hipercor
Després de 31 anys a la presó per 40 assassinats, 21 dels quals al centre comercial de Barcelona || Les víctimes reclamen impedir que se li facin homenatges
L’històric etarra Santiago Arrospide Sarasola ‘Santi Potros’ va sortir ahir de la presó de Topas.
L’històric etarra Santiago Arrospide Sarasola Santi Potros ja gaudeix de la llibertat després de trenta-un anys a la presó per quaranta assassinats, davant de la resignació de les víctimes del terrorisme, que reclamen impedir que se celebrin actes d’homenatge.
Potros (Lasarte, Guipúscoa, 1948) va ser excarcerat ahir de la presó de Topas (Salamanca) després de passar 31 dels seus 70 anys a la presó, tretze a França i divuit a Espanya, i superar el compliment màxim de privació de llibertat.
Va ser condemnat a més de tres mil anys de presó. Es tracta de la persona que va ordenar els atemptats més sanguinaris d’ETA, entre els quals el de l’Hipercor a Barcelona, amb 21 morts, o el de la plaça de la República Dominicana a Madrid, on van morir dotze guàrdies civils.
Casado rebutja l’atansament de presos i el PSOE li recorda que el PP ho va fer el 1999
El principal temor de les víctimes són els homenatges de benvinguda que puguin celebrar-se al País Basc, si bé de moment no hi ha indicis d’actes per rebre Potros que, després de la ruptura de l’alto el foc d’ETA el 2006 amb l’atemptat a la T-4 de Barajas, es va afegir al sector crític amb la banda.
Serien imatges, les dels homenatges, que causarien un “dolor tremend”, va assegurar l’advocada de l’Associació de Víctimes del Terrorisme Carmen Ladrón, que va advertir que denunciaran qualsevol gest com un delicte d’humiliació.
Des de l’associació de familiars de presos d’ETA Etxerat, el portaveu, Naike Díez, va assegurar entendre i compartir “el dolor” de les víctimes, si bé va exposar que l’etarra “ha complert amb la llei” i ha estat 31 anys “allunyat de casa seua”.
Retrets entre PP i PSOE per les polítiques d’ETA L’excarceració ahir de Santi Potros va provocar retrets entre PP i PSOE pel que fa a les seues polítiques sobre ETA. El líder del Partit Popular, Pablo Casado, va instar el Govern a “extremar les precaucions” per impedir els homenatges a presos d’ETA.
Tampoc el PP, va dir, “tolerarà cap acostament de presos etarres” a presons del País Basc i va advertir l’Executiu que “tindrà l’oposició frontal” si ho fa. Va tornar també a manifestar-se en contra de la retirada del recurs contra la llei basca de víctimes d’abusos policials, al defensar que “a Espanya no hi ha hagut abusos policials, sinó molts policies i guàrdies civils” assassinats per ETA.
Davant d’aquestes manifestacions, la secretària de la Unió Europea del PSOE, Iratxe García, va retreure a Casado, que va definir com “el pupil d’Aznar”, que utilitzi de forma irresponsable “el dolor de les víctimes” del terrorisme per atacar el Govern.
Va lamentar que el PP, en lloc d’optar per una oposició constructiva, s’hagi basat “en la por i en els populismes” a fer “bandera” en el seu discurs d’un possible trasllat de presos d’ETA al País Basc. L’atansament dels presos, va apuntar, “no és un benefici penitenciari”, i això és una cosa que, segons el seu parer, hauria de tenir clar ja que el seu Govern va traslladar el 1999 més d’un centenar de reclusos.
