Forcadell demana de revocar cinc jutges de l’1-O que van negar la seua inviolabilitat

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha demanat revocar els cinc jutges del Tribunal Suprem que integren la sala que jutjarà l’1-O per falta de imparcialitat, ja que van admetre la querella de la Fiscalia en contra seu i van rebutjar la seua apel·lació a la inviolabilitat parlamentària.

En un escrit, al qual ha tingut accés Efe, Forcadell planteja, igual com diversos dels processats en la causa sobre el "procés", la recusació del president del tribunal, Manuel Marchena, i dels magistrats Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral.

Una sala especial del Suprem, coneguda com la Sala del 61, famosa per dictar la il·legalització de Batasuna, es reunirà el setembre per resoldre les peticions de recusacions dels jutges en la causa a la cúpula que va impulsar el procés unilateral a la independència de Catalunya.

L’advocada de Forcadell, Olga Arderiu, remarca en l’escrit de recusació que, a excepció del jutge Del Moral, els altres quatre magistrats van integrar la sala que el 31 d’octubre de 2017 va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell i altres membres de la Mesa, en una causa a la que després es van afegir el Govern i els llavors líders de l’ANC Jordi Sànchez i de Òmnium Cultural Jordi Cuixart, inicialment investigats a l’Audiència Nacional.

"La mera possibilitat de considerar que els magistrats encarregats de jutjar a la meua representada hagin donat ja 'per suposades’ gairebé totes, moltes o algunes de les 'valoracions fàctiques i jurídiques’efectuades pel Ministeri Fiscal en la seua querella implica necessàriament una objectiva aparença de pèrdua d’imparcialitat", afirma el recurs.

A més, segons la defensa, el fet que els jutges hagin rebutjat la invocació per part de Forcadell del principi d’inviolabilitat parlamentària, una de les qüestions "més rellevants" de la seua estratègia de defensa, els impedeix de poder "observar la imparcialitat objectiva i necessària" respecte als cinc magistrats.

Segons l’escrit de recusació, el pronunciament efectuat en la interlocutòria d’admissió "comporta una valoració" dels fets sobre la seua rellevància penal, que va ser "molt més enllà" d’una anàlisi de tipicitat, ja que "va aprofundir en la qualificació jurídica dels mateixos, cristal·litzant així la profunda anàlisi jurídica que d’ells van efectuar els magistrats".

"No només van efectuar una valoració del judici de tipicitat efectuat en la querella de la Fiscalia, sinó que, acceptant el mateix en termes generals, fins i tot es van introduir alternatives en l’esmentada qualificació, evidenciant-se així una profunda valoració juridicopenal dels fets que posteriorment seran objecte de l’enjudiciament per ells mateixos", adverteix l’escrit.