POLÍTICA CATALANA
El Govern espera l'aval de Madrid per a la protecció a Puigdemont
Aragonès defensa una “unitat estratègica” sobiranista i llistes separades || Borrell es pregunta què faria el tribunal alemany si hi hagués allà un referèndum separatista
El vicepresident i adjunt a la presidència d’Esquerra, Pere Aragonès.
La conselleria d’Interior de la Generalitat ja té preparat el dispositiu de protecció Carles Puigdemont a Bèlgica i espera rebre les respectives autoritzacions del ministeri d’Afers Estrangers, la Unió Europea i Cooperació i la Guàrdia Civil. Segons fonts de la conselleria, s’han realitzat dos peticions, una de dirigida a Exteriors perquè demani a Bèlgica que autoritzi la presència de Mossos d’Esquadra al seu territori i els consideri agents de l’autoritat.
S’ha fet una segona sol·licitud a la Guàrdia Civil perquè autoritzi els Mossos a treure del territori espanyol les armes necessàries per al dispositiu.
En aquest context, el president, Quim Torra, va recordar que ahir es complien 64 anys de l’elecció de Josep Tarradellas com a president, a l’exili el 1954, i va lamentar que aquesta situació es reprodueix avui també a Catalunya.
Josep Maria Jové i Jenn Díaz denuncien que pateixen amenaces i insults des de fa mesos
D’altra banda, el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, es va demanar com hauria actuat el tribunal de Schleswig-Holstein, el que va decidir no entregar a Espanya per rebel·lió Puigdemont, si el desafiament secessionista s’hagués produït a Alemanya.
“No vull valorar això com a ministre d’Exteriors perquè és un assumpte judicial. Però em pregunto què hauria decidit el tribunal si hagués passat el mateix a Alemanya”, diu en una entrevista el diari alemany Handelsblatt. Segons el seu parer, el cas de Puigdemont demostra que “encara queda molt per fer” en la construcció de l’espai judicial europeu.
En un altre ordre de coses, el vicepresident del Govern i adjunt a la presidència d’ERC, Pere Aragonès, aposta per pactar una “unitat estratègica” entre les forces independentistes, sense que això impliqui formalitzar una candidatura conjunta a les eleccions.
Aragonès ha subratllat que “després del referèndum de l’1 d’octubre” i dels esdeveniments posteriors, amb la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, “cal acordar una nova unitat estratègica”, la qual cosa “requereix de discreció” i, “en el moment que convingui, d’expressió pública”. El nou full de ruta compartit, que traçaria el camí a seguir per l’independentisme en els pròxims temps, no ha de ser incompatible, segons el seu parer, que cada formació sobiranista mantingui la seua pròpia oferta electoral.
