Trump colpeja amb aranzels l’economia turca i provoca la caiguda de borses europees

El Govern del president nord-americà, Donald Trump, va colpejar ahir la debilitada economia de Turquia quan va anunciar una pujada d’aranzels a l’acer i alumini d’aquest país fins al cinquanta per cent i el vint per cent, respectivament, després que la lira turca es depreciés fortament en les últimes hores. “Acabo d’autoritzar que es doblin els aranzels sobre l’acer i l’alumini de Turquia ja que la seua moneda, la lira turca, es deprecia ràpidament cap a baix contra el nostre fort dòlar”, va escriure Trump a Twitter.

L’oficina presidencial va precisar que aquest tipus de gravàmens seran imposats “per amenaçar la seguretat nacional del país, la independència en negociacions de comerç o qualsevol altra qüestió” definida en una disposició legal coneguda com a Secció 232, que permet a Trump imposar aranzels unilateralment.

Després de l’anunci dels EUA, la lira turca va arribar a depreciar-se ahir un vint per cent, després d’haver superat al llarg de la jornada la barrera de les sis unitats per dòlar, enmig del nerviosisme dels mercats per les sancions i la interferència del Govern turc en la política monetària. Aquesta depreciació de la divisa turca va sacsejar amb duresa les borses europees, especialment la banca i en concret entitats espanyoles com BBVA i Banc Sabadell.

Els experts atribueixen la depreciació de la lira turca a la fragilitat de l’economia del país, basada sobretot en el consum intern, amb un alt dèficit comercial i necessitada d’inversions estrangeres.

Abans que Trump fes pública la seua intenció, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va demanar a la ciutadania que canviï “els dòlars i l’or que tinguin sota el matalàs” per lires turques per tal de frenar la caiguda de la seua moneda.

El Govern turc va mantenir la seua aparent actitud despreocupada davant d’aquesta crisi assegurant que el país guanyarà el que va qualificar de “guerra econòmica” però sense plantejar més mesures econòmiques que la d’encomanar-se, literalment, a Déu.

Les relacions entre Washington i Ankara no passen pel seu millor moment, després que els Estats Units anunciessin fa una setmana la imposició de sancions econòmiques contra dos ministres turcs pel seu paper en l’arrest del pastor protestant nord-americà Andrew Brunson.

L’objectiu de la Casa Blanca, que ja ha demanat al Congrés que destini 8.000 milions de dòlars al llarg dels anys a venir per tirar endavant el projecte, és que aquestes noves tropes estiguin operatives el 2020.

“La migració en cadena ha d’acabar ja. Algunes persones entren i porten tota la família amb ells. No es pot acceptar!”, va proclamar Trump a Twitter el novembre del 2017, en el marc dels seus encesos discursos. Dijous, tanmateix, van ser els seus sogres eslovens, Viktor i Amalija Knavs, que van rebre la nacionalitat gràcies a aquest tipus de programes, durant una cerimònia privada celebrada a Nova York, segons el rotatiu The New York Times.