«Només se sentia el silenci dels carrers»

Francesc és un jove lleidatà que estiueja a Cambrils des de petit. Segons explica a SEGRE, només mitja hora abans de l’atemptat, uns amics i ell circulaven per la zona. Quan va succeir tot, ell ja era a casa seua, propera a la zona. A l’assabentar-se de l’atac jihadista, va pensar que “mai saps el que pot passar”. Des del seu balcó va escoltar crits i trets dels mossos, que també “cridaven a la gent que tornessin a les seues cases i que tanquessin les finestres”. Al final, “el carrer va quedar en silenci i només se sentien les finestres tancant-se de cop, policies corrent i walkies sonant. Molt caòtic tot, es palpava el nerviosisme”. Malgrat que va veure com la ciutat va canviar després dels successos, ara diu que ara ha tornat a ser la de sempre. El que méselli va sorprendre va ser “l’actitud d’alguns veïns, que es resistien a seguir les indicacions dels mossos” encara que les seues vides podien córrer perill.