Ripoll commemora l'aniversari del 17-A amb dolor, decepció i confusió

La publicació de part del sumari del 17-A ha provocat que Ripoll torni a reviure el dolor, la tristesa i la decepció que van deixar els atemptats sense que ningú s’expliqui com uns joves que havien nascut i crescut en aquest petit poble de muntanya es van convertir en terroristes. Els detalls de la investigació policial, que es van fer públics la setmana passada, han deixat més preguntes que respostes entre els veïns i han generat certa sensació de desconfiança cap a la comunitat musulmana. Però malgrat el cop de les noves informacions, els veïns miren cap endavant i intenten construir una societat més tolerant, respectuosa i equitativa.

Dos mostres d’això són el nou model de convivència que està desenvolupant el Consorci de Benestar Social del Ripollés -i que s’extrapolarà a la resta de Catalunya- o el naixement de l’entitat Som Ripoll, integrada per veïns que es van unir dos dies després del 17-A per evitar que l’atac terrorista trenqués l’harmonia que havia caracteritzat sempre la vida en aquesta localitat.

"En aquests mesos no hi ha hagut cap aldarull ni, pintades, ni mostres de racisme. Estem molt orgullosos de la resposta que hem donat com a poble", diu a Efe un portaveu municipal, que ressalta així mateix que a les escoles i instituts el curs s’ha desenvolupat amb normalitat, "sense cap problema".

Des de l’ajuntament expliquen que els primers dies després dels atemptats els veïns van sentir una barreja d’emocions, com dolor, decepció, ràbia o enuig, i després "un aclaparament molt bèstia" per l’"assetjament" dels mitjans de comunicació. "És un poble molt tranquil on mai no passava res. I de sobte, van arribar desenes de periodistes de tot el món i la pressió va ser massa", indiquen.

Una barreja d’emocions que la setmana passada es va tornar a palpar entre els veïns en conèixer-se alguns detalls de la investigació. Ningú no esperava que els seus veïns portessin tant temps planejant els atemptats ni que tinguessin la sang freda de fer broma mentre preparaven els explosius.

A més, el testimoni d’una germana dels terroristes afirmant que l’imam va fer discursos animant a "matar infidels" ha fet aflorar sospites entre la comunitat musulmana i la resta d’habitants.

Ali Yassine, el president d’Annour, la mesquita on treballava l’imam Es Satty, considerat el cervell dels atemptats, nega les acusacions: "És impossible que digués una cosa així a la mesquita, solem ser unes cent persones i si l’haguéssim sentit hauríem anat immediatament a la policia".

Yassine subratlla a Efe que "els actes terroristes no tenen res a veure amb els musulmans ni amb la cultura àrab" i agraeix l’ajuda de tots els veïns al llarg de l’últim any: "Ha estat un cop molt dur, però tothom ens ha ajudat molt i ens ha tractat molt bé".

Però hi ha un deute pendent que reclamen ferventment tant la comunitat musulmana com l’ajuntament i la població: "Que ens aclareixin la relació de l’imam amb el CNI i si els Mossos tenien els seus antecedents policials", exigeix la regidora del ayuntamiento Montse Llimós.

En qualsevol cas, la majoria de veïns no té ganes de parlar ni dels atemptats ni dels seus autors. "Ja fa temps que no es parla del tema. Tothom va acabar molt cansat dels periodistes i l’únic que podem fer és treballar perquè mai no torni a passar", diu un d’aquests ripollesos, Joan Fañanás, que coincideix amb el seu veí Omar Ezz en què "va ser molt dolorós per a tothom i ningú no té ganes de tornar enrere i recordar el que va passar".

Per evitar que els atemptats passessin factura a la convivència a Ripoll, el Consorci de Benestar Social del Ripollés ha estat treballant l’últim any en el nou model de convivència que s’acabarà extrapolant a la resta de Catalunya.

Un document realitzat a partir de l’anàlisi i reflexió que s’ha dut a terme a través de diferents taules de treball formades per administracions i entitats de tots els àmbits.

"Els autors dels atemptats eren joves que, fins aquell moment, es considerava que estaven integrats, però alguna cosa va fallar", reconeix l’alcalde de Ripoll, Jordi Monell, que indica que arran dels seus casos s’han detectat tres principis que no es compleixen amb l’actual model d’integració.

Monell detalla que es tracta del "principi de pertinència -és necessari sentir-se reconegut, valorat i no exclòs de la societat, el de jerarquia - "s’ha de reconèixer l’autoritat formal, el coneixement i l’antiguitat" -, i el d’equilibri "entre el que l’individu aporta a la societat i el que rep".

Però les institucions no són les úniques que han posat fil a l’agulla per evitar que els atemptats fracturin la societat. També s’ha treballat des de la societat civil a través de l’entitat Som Ripoll, que ha organitzat l’últim any diverses activitats per generar espais de trobada entre les diferents cultures. I també els familiars dels autors dels atemptats intenten seguir endavant. Alguns parents van perdre les seues feines i molts van caure en depressió.

Al desembre van poder repatriar els cossos dels nois i els van enterrar al Marroc en una cerimònia privada. Segons els més propers a ells, les famílies viuen un triple duel|dol: "El de perdre un o dos fills, saber que van ser els autors dels atemptats i que ho fessin en nom del més sagrat per a ells: Al·là".