Omagh recorda les víctimes del pitjor atemptant de l’Ulster, 20 anys després

La ciutat nord-irlandesa d’Omagh recorda les víctimes del pitjor atemptat comès durant el passat conflicte a la regió, en una acció terrorista de dissidents de l’IRA que va causar 29 morts, dos d’ells espanyols, i per la qual ningú no ha estat encara condemnat 20 anys després.

El nen Fernando Blasco Baselga, de 12 anys, i la monitora Rocío Abad, de 29, van morir en l’explosió d’un cotxe bomba estacionat en ple centre de la localitat, al costat d’unes altres 27 persones, entre qui hi havia una dona embarassada amb bessons de vuit mesos.

Ambdós formaven part d’un grup que realitzava un curs d’estiu en la República d’Irlanda i que el 15 d’agost de 1998 va travessar la frontera per visitar Irlanda del Nord, embolicada en aquells dies en un clima d’optimisme després de la firma cinc mesos abans de l’acord del Divendres Sant, el text que va posar fi a més tres dècades de violència.

Els seus noms, així com el de la resta de víctimes mortals, tornen a recordar-se al lloc de la tragèdia, al so de 32 cops de campana, l’últim a les 15.10 hora local, coincidint amb el moment de l’explosió.

"Mai no oblidarem els espanyols que van venir a Omagh, tenim un vincle molt fort amb ells. Ara són part del nostre ADN, com la resta de famílies", va assegurar a Efe Michael Gallagher, el fill del qual, Aidan -de 21 anys- també va morir en l’atemptat perpetrat per l’IRA Autèntic (RIRA), escindit del ja inactiu Exèrcit Republicà Irlandés (IRA) per la seua oposició a la via democràtica.

Segons Gallagher, portaveu el Grup d’Auto Ajuda i Suport d’Omagh, la barbàrie terrorista va unir encara més a la ciutadania i va reforçar la determinació, tant de catòlics com de protestants, per assegurar l’èxit de l’incipient procés de pau, que, malgrat els alts i baixos, està totalment consolidat dos dècades després.

L’activista va subratllar que l’atemptat va ser "un crim transfronterer", comès per suposats membres del RIRA establerts a Irlanda, que "van passar 40 minuts" al nord per assassinar innocents i que van tornar després al sud.

"Vam tenir dos investigacions paral·leles -va recordar- i cap no ha estat capaç de condemnar els responsables en els tribunals i això, unit al fet que encara no hem obtingut justícia i que no sabem tota la veritat, ha causat molt dolor a les famílies".

Fins ara, només dos homes han estat acusats per aquell atemptat, però els errors i irregularitats comesos per la policia nord-irlandesa (PSNI) i irlandesa (Garda) durant les seues indagacions van obligar les autoritats a posar-los en llibertat.

Segons l’opinió de Gallagher, pot ser que es tracti d’un cas d’"ineptitud", encara que també allotja la sospita que els Governs britànic i irlandès han evitat prendre mesures que "posin en dificultats al procés de pau", un plantejament que encaixa amb l’habitual recel de Londres per abordar les activitats dels seus serveis secrets en el passat.

"Als investigadors -va assenyalar- els va faltar informació i els serveis d’intel·ligència podien haver-los ajudat més. És més, crec que van frustrar les investigacions i per això no tenim culpables".

A petició del Grup d’Auto Ajuda i Suport d’Omagh, una consultora de seguretat de Londres va elaborar el 2013 un informe que conté, segons Gallagher, noves proves que podrien demostrar el fracàs de les autoritats per evitar l’atemptat i capturar després els seus responsables.

Aquest document va ser entregat aquell any als Governs britànic, irlandès i espanyol per demanar-los l’establiment d’un tribunal públic, independent i transfronterer, però ha topat amb el "no" del Regne Unit.

La famílies confien que la Justícia, que està revisant aquesta negativa, les de la raó i obligui Londres a obrir els arxius del cas perquè se sàpiga "tota la veritat sobre el que va ocórrer a Omagh".

"Aquesta va ser una acció terrorista de caràcter internacional, ja que va causar víctimes de tres països. Hi ha qüestions enutjoses per a Londres i Dublín i sembla que no volen fer-les front", va afirmar Gallagher.

L’esmentat informe indica que hi va haver 27 atacs del RIRA a Irlanda del Nord entre gener de 1998 i agost d’aquell any i que 13 d’aquests van ser executats "per la mateixa gent" que va atemptar a Omagh, els telèfons mòbils del qual, segons l’activista, estaven vigilats pels serveis d’intel·ligència.

Davant de la falta d’avenços per la via penal, el Grup de Suport d’Omagh va guanyar el 2009 una demanda civil en la qual els tribunals van apuntar com a responsables de la tragèdia quatre homes, que van ser obligats a pagar una compensació d’1,5 milions de lliures (1,8 milions d’euros llavors).

"És un petit alleujament, però volem els responsables a la presó", va concloure Gallagher.