La Fiscalia apunta a “un error humà” com a principal causa de l'enfonsament a Gènova

La Fiscalia va obrir ahir una investigació sobre l’enfonsament d’un tram del viaducte Morandi de Gènova dimarts. A més, les autoritats temen que la causa de l’accident va ser “un error humà” i no una simple fatalitat. Pel que fa a l’empresa Autostrade per l’Italia, encarregada de la construcció de l’autopista A10 i de la infraestructura del viaducte, el govern italià va anunciar ahir que iniciarà els tràmits administratius per retirar-li la concessió.

“No podem esperar al que digui la Justícia”, va afirmar el primer ministre italià, Giuseppe Conte, que va apel·lar a la necessitat de “viatjar de forma segura” i a les obligacions de l’empresa amb el manteniment de l’autopista A10 en tots els trams. Per la seua part, el directiu de la companyia, Stefano Marigliani, va expressar a la televisió italiana Rai que les tasques de supervisió es van portar a terme sense cap sorpresa o sospita que alguna cosa passava amb l’estructura del viaducte.

I que, de fet, el viaducte estava sotmès a controls periòdics, subjectes a la normativa del país. No obstant, alguns experts del país apunten que aquest tipus de construccions s’elaboren amb “materials fràgils”. Així ho va assegurar l’enginyer genovès Antonio Brancich, que va criticar amb més duresa aquest succés i ja havia alertat el 2016 de les possibles fallades d’aquesta estructura.

Quant a les tasques de rescat i d’extracció de la runa, els bombers de la localitat italiana les van aturar ahir a causa del perill d’un altre nou enfonsament. Segons van alertar els operaris, un altre piló del viaducte “s’està esquerdant”, i van assegurar que les restes que encara continuen dretes no duraran gaire temps més. El motiu és que dimarts va cedir l’eix central del pont, fet que trastoca tota l’estructura i obliga “o bé a enderrocar-lo per complet, o col·lapsarà per si mateix”, segons van explicar els bombers.

El punt que ahir es va mostrar afectat es troba entre edificis habitats dels districtes de Certosa i Sampierdarena. De fet, els operaris van avisar els veïns i els van recomanar no tornar a casa. L’alcalde de Gènova també es va pronunciar sobre aquesta qüestió, i va situar en màxima prioritat el reallotjament dels veïns en àrees llunyanes al perímetre del pont. Fins i tot va comentar que té “seriosos dubtes que els habitatges puguin mantenir-se drets”.

Les autoritats van elevar a trenta-nou les víctimes mortals, entre les quals hi ha diversos estrangers (vegeu el desglossament), tres menors de vuit, dotze i tretze anys, i dos treballadors del departament de Medi Ambient italià.