Una mosso que va intervenir a les Rambles: "Mai no estàs preparat per a això"

"Per a això no s’està mai preparat com a persona. No s’està mai preparat per a una cosa així", explica a Efe una de les agents dels Mossos d’Esquadra que va intervenir a les Rambles de Barcelona minuts després de l’atemptat que fa un any va sembrar el terror: "Tenía por. L’únic que vols és ajudar". Ha passat un any dels atemptats gihadistes del 17A a Barcelona i Cambrils, en els quals van morir 16 persones, i que van colpejar les cèntriques Rambles, la via més popular i freqüentada de la capital catalana, que aquell dia es va convertir en una pista mortal quan Younes Abouyaaqoub va irrompre amb una furgoneta en un recorregut macabre.

En una entrevista concecida a Efe, una agent dels Mossos de la comissaria de Sants, que va arribar a les Rambles al costat d’altres companys tan sols uns tres minuts després que per la ràdio sortís l’alerta que s’havia produït un atropellament massiu, reconeix que va tenir por i que mai no s’està preparat, com persona, per afrontar el que van veure aquell dia. "No estàs preparat per veure allò. Per molt que durant el dia a dia, com a policies, vegem el pitjor de la gent, no estàs preparat per veure allò", indica l’agent, que prefereix que no se citi el seu nom i que accepta posar per a la fotògrafa si no es veu el seu rostre.

Com alguns dels seus companys de comissaria, el 17 d’agost de l’any passat l’agent es va incorporar a treballar en el torn de les 14.00 hores a la comissaria de Sants de Barcelona i, cap a les cinc de la tarda, va sentir per l’emissora que l’operador de sala llançava l’avís que s’havia produït un atropellament massiu a les Rambles.

Quan el sergent de la comissaria els va comunicar al cap d’un minut que ja estava a les Rambles, tots els agents que eren a l’edifici policial es van posar les armilles i es van dirigir cap aquesta cèntrica avinguda, a la qual van arribar en uns tres minuts. "Deixem el cotxe estacionat a Colom (al final de la Rambles) i pugem corrent cap a dalt. El primer que veus és a tota la gent corrent cap a baix. Una quantitat de gent. Pugem corrent cap a la part on havia passat tot. Les víctimes més greus ja estaven sent ateses", relata amb veu entretallada l’agent, que va arribar al lloc quan amb prou feines hi havia alguns agents de comissaries més properes i els primers equips d’emergències.

La mosso admet que va tenir por, encara que insisteix que el seu objectiu era ajudar a la gent que ho necessitava, per la qual cosa, malgrat que hi havia nombroses persones fugint del lloc, els agents van tirar per a dalt, cap a l’ull de l’huracà, sense saber exactament el que trobarien.

Una vegada van arribar a l’altura d’on era la furgoneta del terrorista, van comprovar que les víctimes més greus ja estaven sent ateses pels equips d’emergència, davant de la qual cosa l’agent i els seus companys es van dirigir al teatre del Liceu de Barcelona -situat a escassos metres on Abouyaaqoub va finalitzar el seu mortal recorregut-, on s’havien tancat nombroses persones enmig d’escenes de pànic.

L’agent recorda que una de les coses que més els preocupava era que no sabien exactament què havia passat, ja que no coneixien el grau de perillositat que afrontaven, ni quants terroristes hi havia ni on eren. Davant d’aquesta situació, es van centrar a ajudar les persones amagades al teatre operístic: "Comencem a fer-los sortir del Liceu. Als que no estaven ferits, els fèiem baixar cap a Colom i als que estaven ferits, però no greus, jo amb el cotxe patrulla els pujava al vehicle i els traslladava cap a l’ambulatori de Pere Camps, perquè les ambulàncies no donaven a l'abast amb els greus. Els portava, els deixava i tornava a per més", relata. Durant el trajecte cap al centre mèdic, on va portar tres ferits, els turistes amb prou feines no deien res, perquè estaven en "estat de xoc", segons l’agent.

Aquella jornada els mossos van doblar torn i van treballar fins a 17 hores seguides. "Quan acabem a les sis del matí, molts no aconseguim agafar el son. Aquella setmana va ser molt dura, més psicològicament que físicament," rememora.

Com alguns dels seus companys, una de les primeres coses que va fer l’agent quan va veure el que passava va ser enviar un whatsapp a la seua família per tranquil·litzar-los i deixar clar que estava bé. "Quan estàs treballant en una cosa així, no tens temps d’aturar-te a pensar... però sí que vaig tenir un moment en què, juntament amb un company, ens vam detenir, mirem al nostre voltant i pensem que el que havíem vist a les notícies per atemptats en altres ciutats ara l’estàvem patint a Barcelona. Després, quan ho assumeixes, quedes molt tocat emocionalment", assegura.

L’agent recorda que alguns dels mossos que aquell dijous es van desplegar a les Rambles van tornar a aquesta cèntrica avinguda al diumenge següent per dipositar una corona de flors al mosaic de Joan Miró davant el Liceu. "Va ser allà quan molts de nosaltres ens esfondrem i comencem a plorar", assegura l’agent, que confessa que encara no ha volgut veure cap vídeo de la tragèdia de les Rambles: "Quan surt una imatge em porta molts records i emocions, no sóc capaç de veure’ls". "Com a policia, aprens a mantenir les distàncies i a no implicar-te massa, però aquí, per molt que intentis no implicar-te massa, és impossible", reconeix.