“Mai estàs preparat per a això i malgrat tenir por vols ajudar”

“Per a això no s’està mai preparat com a persona”, explica una de les agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Sants que va intervenir a la Rambla minuts després de l’atemptat que fa un any va sembrar el terror. Admet que “tenia por i l’únic que vols és ajudar”. Recorda aquella tarda com si fos avui. “Vam deixar el cotxe estacionat a Colom [al final de la Rambla] i vam pujar corrent cap a dalt. El primer que veus és a tota la gent corrent cap a baix. Una quantitat de gent. Vam pujar corrent cap a la part on havia passat tot”, relata amb veu entretallada.

Una vegada van arribar a l’altura on era la furgoneta del terrorista, van comprovar que les víctimes més greus ja estaven rebent atenció dels equips d’emergència, davant de la qual cosa l’agent i els seus companys es van dirigir al teatre del Liceu –situat a escassos metres on Abouyaaqoub va finalitzar el recorregut mortal–, on s’havien tancat nombroses persones enmig d’escenes de pànic. “Vam començar a fer-los sortir del Liceu. Als que no estaven ferits, els fèiem baixar cap a Colom i als que estaven ferits, però no greus, jo amb el cotxe patrulla els pujava al vehicle i els traslladava cap a l’ambulatori de Pere Camps, perquè les ambulàncies no donaven l’abast amb els greus. Els portava, els deixava i tornava a buscar-ne més”, relata.

Recorda que alguns dels mossos que aquell dijous es van desplegar a la Rambla van tornar-hi aquell diumenge per dipositar una corona de flors al mosaic de Joan Miró. “Va ser aleshores quan molts de nosaltres ens vam enfonsar i vam començar a plorar”, assegura l’agent, que confessa que encara no ha volgut veure cap vídeo de la tragèdia de la Rambla.

“Com a policia, aprens a mantenir les distàncies i a no implicar-te gaire, però aquí, per molt que intentis no implicar-t’hi gaire, és impossible”, reconeix en aquest sentit l’agent. Per la seua banda, el cap dels Bombers de Barcelona Sergi Martínez explica com va enfilar la Rambla el 17 d’agost a la nit per recollir el material sanitari que havien utilitzat unes hores abans.

“La Rambla a les fosques, sense gent, tota en silenci, amb les víctimes a terra, és una imatge que no oblidaré mai. Et queda gravada, em va impactar molt”, va afegir Martínez.