Víctimes del 17-A insten a “no polititzar” el dolor en l'aniversari dels atemptats

“No polititzar” ni “utilitzar el dolor aliè” en els actes per commemorar avui l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Aquesta va ser ahir la reclamació que van formular víctimes dels atacs terroristes, que van denunciar també haver-se sentit “abandonades” per les administracions després de la tragèdia.

Víctimes dels atemptats del 17-A van exigir ahir als polítics que els actes per commemorar avui l’aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils siguin una “treva” i que no es “manipuli” ni “polititzi” el dolor dels afectats. Van denunciar haver-se sentits “abandonats” per part de les administracions, en el marc d’una roda de premsa organitzada per la UAVAT. Aquesta entitat, impulsada per víctimes amb suport de l’ajuntament i la Diputació de Barcelona, presta assistència als afectats.

Roberto Manrique, assessor de UAVAT, va reclamar que els actes institucionals siguin un homenatge a les víctimes i que la classe política “faci una treva”. “No utilitzin el dolor aliè per fer política”, va dir. Aquesta reivindicació arriba en un moment en què la commemoració ha fet aflorar tensions entre administracions i partits. Ana Cortés, testimoni de l’atemptat a la Rambla, va afirmar que “ha estat un any duríssim de pors, dolor i solitud” per a ferits, testimonis i familiars. Des d’aleshores, va apuntar, ella pateix atacs d’ansietat “quan gent surt corrents o crida”. Va destacar la incomprensió que es troben les persones que van viure els atemptats i no van patir ferides físiques: “Sí que tinc ferides, ferides internes que no es veuen.” Cortés va reclamar als polítics (“aquests que ara es barallen per fer-se la foto amb nosaltres”, va postil·lar), que no s’oblidin dels afectats després de l’acte commemoratiu, i va demanar que el protagonisme sigui per a les víctimes. També van lamentar la falta d’atenció de les administracions Ruben Iñazú, ferit en l’atemptat de Cambrils, i la seua parella i testimoni, Nuria Figueras.

“Les víctimes de Cambrils hem estat víctimes de segona”, va lamentar aquesta última. Com a exemples de “falta d’empatia” de les administracions, l’entitat va apuntar que l’oficina d’atenció que Interior va obrir després dels atemptats va tancar al cap d’una setmana, i el fet que els afectats tenen un termini un any per acollir-se a la condició de víctimes del terrorisme. La coordinadora de UAVAT, Sara Bosch, va subratllar que “el dolor no té terminis”. “La solidaritat no es pot apagar o encendre el dia de l’homenatge”, va afegir.

La tragèdia va tenir com a reacció nombroses manifestacions de solidaritat cap a les víctimes de Barcelona i Cambrils arreu del món, i per la seua part les institucions catalanes i espanyoles van escenificar un front comú de rebuig del terrorisme que va resultar efímer. Al cap de poc temps, va començar a aflorar un intens encreuament d’acusacions sobre qui va desatendre les seues responsabilitats a l’hora d’evitar les morts en mans dels jihadistes. Policia i Guàrdia Civil, d’una banda, i Mossos d’Esquadra, per una altra, es van culpar mútuament de falta de col·laboració i de no compartir informacions rellevants per frustrar els plans dels terroristes. Al seu torn, l’ajuntament de Barcelona es va enfrontar a dures crítiques per no disposar barreres físiques a les vies més freqüentades. Piló es va convertir d’un dia per l’altre en una paraula en boca de tothom i els obstacles de gran mida i pes van proliferar a l’entrada dels principals carrers a nombroses ciutats i pobles.

Durant els mesos que van seguir els atemptats es van conèixer dades que no van contribuir precisament a apaivagar el clima de confrontació, com el fet que el CNI admetés haver mantingut contactes amb Es-Satty anys abans dels atacs. S’hi sumen suposades advertències sobre atemptats a la capital catalana en dates anteriors a la tragèdia, que haurien estat ignorades o subestimades per les autoritats pel seu caràcter imprecís o massa genèric. Un any després del s atemptats, la commemoració de l’aniversari arriba avui en un clima polític molt diferent del del 17 d’agost del 2017. Entre aquestes dos dates s’ha produït el referèndum sobre la independència de Catalunya de l’1-O, la declaració de la república catalana al Parlament seguida de l’aplicació immediata del 155, i l’empresonament de líders independentistes acusats de rebel·lió mentre altres són a l’estranger.

A l’intercanvi de retrets entre administracions per la seua actuació abans dels atemptats, s’hi sumen ara altres reivindicacions de caràcter polític que fan impossible escenificar unitat davant del terrorisme. L’anunci que el rei assistiria a l’acte institucional previst per avui a Barcelona va ser seguit de dies de dubtes sobre si també ho faria el president de la Generalitat, Quim Torra (la presència del qual sí que està prevista finalment); mentre que independentistes i contraris a la monarquia ja han manifestat la intenció d’ignorar la commemoració oficial.