Puigneró aposta per una “república digital” abans que una de física

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va assegurar ahir que Catalunya ha de crear “una nació digital en forma de república” fins que es pugui “desenvolupar” la república catalana de “forma física”. Puigneró es va referir en aquests termes en una conferència celebrada a Prada, França, amb motiu de la tradicional Universitat Catalana d’Estiu. Creu que Espanya encara funciona en “format analògic”, la qual cosa significa que els catalans poden ser “invencibles” en el món digital.

A més, va afirmar que una vegada es desenvolupi l’anomenat Consell de la República, l’organisme que vol liderar Carles Puigdemont a Bèlgica, es viuran jornades similars a les del 27 d’octubre i l’1 d’octubre. De fet, Puigneró va assegurar que “sense les eines digitals” no s’hauria aconseguit arribar tan lluny amb el referèndum de l’1 d’octubre, ja que “tots estàvem en grups de WhatsApp per organitzar” els col·legis, les urnes o el cens digital.

Puigneró va comparar els canvis que va comportar en la societat la revolució industrial i va recordar que Catalunya es va adaptar amb la incorporació de màquines de vapor en les seues indústries o maquinària en l’agricultura. Per aquest motiu, el conseller creu que el poble català també pot afrontar ara el nou repte digital i construir “infraestructures d’estat” dins del món digital.

D’altra banda, la diputada de la CUP Natàlia Sànchez va instar el Govern de Quim Torra a buscar el suport d’altres grups parlamentaris “si el que plantegen són uns Pressupostos en el marc autonòmic”.

Per un altre costat, els Mossos d’Esquadra van identificar divendres catorze persones per arrancar llaços grocs dels carrers de Móra la Nova, Tivissa i Vandellòs, entre els quals un agent de la Guàrdia Civil. Aquestes persones portaven mapes de les localitats i eines amb què arrencaven els llaços. Després d’identificar-los, s’han obert diligències i estan pendents de denúncies per part dels ajuntaments o particulars per possibles danys al domini públic, que podrien incórrer en sancions de fins a 30.000 euros.